Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Bolets i macarulles del país




Que els andorrans som boletaires, és tan cert com que dos i dos són quatre. I si algú ho dubta, que visiti les nostres muntanyes en època de proliferació de bolets o llegeixi els suggeriments a les cartes dels nostres millors restaurants i veurà que no solament ens agrada anar a la muntanya a buscar-los, sinó també gaudir després a taula assaborint-los.
No fa pas gaires dies que a Canillo, a les bordes de Mereig, s’ha inaugurat una ruta turística intitulada On són els bolets?, lloable iniciativa d’Andorra Turisme que, dit sigui de pas, després d’invertir-hi 24.000 euros no seria mala idea posar un rètol a la carretera per indicar el lloc on es troba la ruta, ja que la telepatia –com la tecnologia 5G– encara està infrautilitzada a casa nostra...
Aquesta bonica ruta, inscrita dins del projecte Macarulla (nom que rep al nostre país la pinya que trobem als avets andorrans), uns petits senders màgics pensats per compartir moments en família tot fomentant la imaginació i el coneixement de la natura a través del joc. Una molt bona idea!
Però els bolets, si bé han fet les delícies dels paladars més exigents, també han estat al llarg de la història responsable de moltes morts, algunes provocades i altres, fruit de la mala sort. Entre les més sonades per enverinament trobem la de l’emperador romà Claudi, sembla que en mans de la seva quarta esposa, la seva neboda Agripina. També la dona i els fills d’Eurípides, un dels tres grans poetes tràgics grecs, juntament amb Èsquil i Sòfocles, van morir per una fatal ingesta de bolets.
El papa Climent VII, que també se’n delia pels bolets, es rumoreja que per culpa dels bolets va deixar aquest món, igual que sant Carles Borromeo i el seu cosí, el cardenal arquebisbe de Milà Federico Borromeo. El tsar Aleix de Rússia, de la dinastia Romànov, o l’emperador Carles VI del Sacre Imperi romanogermànic també van ser víctimes d’aquestes delícies mortals del regne fúngic. I per acabar amb aquesta macabra llista caldria afegir un nom més: Siddharta Gautama: Buda!
Però no tot és trist quan es parla de bolets. Que l’hi preguntin al diplomàtic Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza (1651-1710), marquès de Castelldosrius i 23è virrei del Perú, a qui se li atribueix un poema de 228 versos en alabança dels bolets. Del rovelló diu: “Tota alabança ve curta / al rovelló, que ha robat / a la canyella el color, / si bé té el gust més picant. I de la murga escriu: La múrgula, foradada / ab més concert que un panal, / enfarinada i fregida / mou lo gust més estragat”.
Quina delícia menjar bolets de les muntanyes d’Andorra! Però cal ser-ne un bon coneixedor, per alguna cosa deia el novel·lista francès Tristan Bernard que els amors són com els bolets, que no sap un si són verinosos fins que ja els ha menjat i és massa tard.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte