Benvolgut senyor Cap de Govern,

Aquest any he escoltat detingudament el vostre discurs de Cap d’Any. M’agrada que intenteu lligar història i resum de feina de govern –Farga Rossell, l’any passat; Fhasa, enguany–, però em sembla que us serveix més com a escenografia que com a fil argumental per provar de convèncer un públic que no us escolta.

Heu començat dient que “la compra de FEDA el 1988 va ser una decisió amb visió de futur”. M’agradaria saber quantes coses més s’han fet amb visió de futur en aquest país. On ha quedat aquell Turisme de qualitat en aquell país de qualitat, per exemple? I podríem seguir.

Ens heu parlat del paper dels immigrants (dues vegades), persones vingudes d’arreu (dues més) i persones vingudes de més enllà (altres dues). Per donar-los les gràcies. Això està molt bé. “Andorra els va saber acollir i integrar”, heu dit. Acollir, sí. Integrar, no. Integrar és donar-los les mateixes possibilitats que als nacionals i fins fa ben poc les diferències eren moltes, començant pel tracte en l’idioma i seguint pel comercial. Fins i tot en el tracte personal persisteixen reticències. I no parlem de la nacionalitat, tabú!

Ens heu parlat de sobirania (set vegades), sigui energètica o nacional. I que els andorrans no hem de tenir por d’explicar allò que som. I això és símptoma d’alguna mancança. És que no som sobirans i ens hem de refermar ara davant d’algú? Potser la nostra Constitució no deixa clar davant del món que som un país sobirà? A què ve tanta sobirania en el discurs? Hem de tenir por de perdre-la o és que ja l’hem perduda?

“Andorra està trobant el seu lloc en un món que ja no és el que era fa 10 o 20 anys”, diu. “Avui Andorra torna a créixer i a generar riquesa”, afegeix. “L’acord amb la UE ha de ser la clau de volta de tota aquesta arquitectura”, remata. Són tres de les frases que heu pronunciat al discurs. La primera la tenim tots clara. La segona la deuen tenir clara alguns. La tercera no sé si la té clara algú. Els mortals no en tenim ni idea! Els que remeneu les cireres em sembla que –alguns– tampoc. Per tant, si algun dia us digneu a donar alguna informació del tema i de la clau de volta ja ens ho fareu saber per saber de quin mal hem de morir que no sigui el tabac (la planta, vull dir).

També heu dit que: “Andorra produirà més energia de fonts renovables contribuint a la lluita contra el canvi climàtic, i els vehicles elèctrics estan guanyant terreny”. Està molt bé. Parlem del futur dels nostres fills. Però potser que parlem també de la gent que utilitza el servei públic i que cada cop ha de fer caminades més llargues per trobar una parada de bus, esperar-lo a la intempèrie i a sobre costejar els pàrquings i mals hàbits de qui té cotxe particular, sigui elèctric o de benzina.

Què més heu dit?: “A casa nostra ja no hi ha lloc per a algunes velles pràctiques del passat que solament beneficiaven uns quants.” Celebro el vostre sentit de l’humor, però s’ha d’anar alerta amb alguns acudits perquè de vegades no fan gràcia. I per últim heu pronunciat cinc vegades, cinc, l’expressió “cohesió social”. Sr. Martí, la cohesió social no s’aconsegueix apujant el salari mínim un 1,5% i el dels ministres, un 10 % (congelat des del 2012 al 2016, tocaria un 6%) .

Tampoc no heu parlat del dèficit de la CASS en el tema pensions ni el fet de la pujada de les cotitzacions. De moment, heu passat el mort a un altre. Ni del dèficit Sanitari ni de la reforma de la Funció Pública. Ni com ho han de fer els empresaris que demanen treballadors i no hi ha mà d’obra disponible suficient i vàlida. Ni de les vergonyes comptables d’Andorra Turisme i de com gestiona el Parc d’Atraccions. Ni dels milers de pisos turístics que han fet que els lloguers hagin apujat els preus a nivells del 50% i el 70% del salari mínim. Continuem o no cal? D’això en dieu: “La modernitat, el creixement sostenible i la cohesió social formen part del país que tots volem per als nostres fills i els nostres nets.” Pobres fills! Que la cohesió els agafi confessats!

En fi! Que els Reis Mags d’Orient us portin el que us mereixeu, que els d’Occident ja us ho tenen a punt.

Molt bon any nou tingueu!