Bon dia des d’Andorra. Stop

Douglas Nöel Adams, el malaguanyat escriptor i guionista radiofònic de Cambridge autor de la celebèrrima saga Guia galàctica per a autoestopistes, deia que res no viatja a més velocitat que la llum amb la possible excepció de les males notícies les quals obeeixen a les seves pròpies lleis.
Des d’aquells antics missatgers que portaven tauletes d’argila o pergamins fins a les primeres cartes escrites amb tinta sobre paper que ja al segle II abans de Crist enviaven a la Xina Imperial, on els missatgers eren capaços de recórrer 480 quilòmetres en 24 hores per transmetre un missatge imperial, l’home ha buscat sempre la manera més ràpida de comunicar una notícia, bona o dolenta.
I ves per on que l’any 1844 el món es va revolucionar amb l’enviament del primer telegrama! Però, què deia el primer telegrama de la història? “What hath God wrought”. És a dir,  “el que Déu ha obrat”. Ho enviava Samuel Morse, conegut per haver inventat el codi que en du el nom i també per haver estat líder en el moviment anticatòlic i antiimmigrant de mitjans segle XIX als EUA. Ho va fer a través d’una línia entre Washington i Baltimore.
Al nostre petit país va trigar una mica més a arribar aquest giny anomenat telègraf. Fou el dia de Tots Sants de l’any 1892 i l’andorrana que feu el mateix que Samuel Morse quaranta-vuit anys abans fou l’Anna Argelich i Arajol, de Cal Ramon d’Andorra la Vella. El missatge era per a Bourg-Madame i s’envià des de casa seva, Cal Ramon, on tenia instal·lat el telègraf. El telegrama bé podria ser un agraïment a la Cambra de Diputats francesa, que uns mesos abans havien acordat per unanimitat  l’aprovació d’un crèdit extraordinari de 15.000 francs per a la construcció de la línia telegràfica entre França i Andorra, acord que poques setmanes després era ratificat al Senat amb el vot favorable de 130 senadors. Altres 64 no hi van estar d’acord, però, comme d’habitude, ens vam sortir amb la nostra!
Aquest cop els andorrans de finals del segle XIX van acceptar de bon grat aquest enginy que deu anys abans no els havia fet tanta gràcia... La premsa de l’època ho recordava amb aquestes paraules: “La nouvelle installation télégraphique sera certainement mieux vue et apréciée que celle que l’on avait tenté d’établir, il y a dix ans, et qui fût détruite en une nuit par des fanatiques, aujord’hui ralliés ou mis à la raison”.
Després d’aquell primer telegrama de Morse n’hi va haver molts més, i alguns han passat a la història, com el que envià el Titanic després de col·lidir amb l’iceberg, o el que envià Goering a Hitler i que aquest va considerar un cop d’estat. Però el més curt de la història l’envià Victor Hugo al seu editor. Era només un signe d’interrogació (“?”). Volia saber com anaven les vendes de la seva obra Les Misérables i el seu editor li va respondre amb un signe d’exclamació (“!”).
Estava clar que l’obra havia estat un gran èxit. I és que com deia Khalil Gibran, el “Victor Hugo libanès”, “no progresses millorant el que ja està fet, sinó esforçant-te per aconseguir allò que encara queda per fer”.