Bona salut del Coprincipat parlamentari

La primera visita oficial del copríncep Emmanuel Macron, malgrat ser com és natural molt esperada, no ens ha portat gaire novetats des del punt de vista de titulars periodístics, però sí té una força simbòlica considerable. El suport en la negociació de l’acord d’associació –amb la defensa de les especificitats inclosa– fa anys que és reiterat pels successius inquilins del palau de l’Elisi. La voluntat de França perquè Andorra reequilibri les seves relacions econòmiques amb els dos Estats veïns, avui dia clarament decantades cap al sud, també és una vella reivindicació ben coneguda, en aquest cas de l’Estat francès. Igual que la demanda d’Andorra perquè s’inverteixi en les vies franceses d’accés per disminuir el risc de quedar aïllada pel nord. La importància de la visita del copríncep francès, més que en aspectes pragmàtics novedosos, rau en el fet que hagi inclòs a la seva atapeïda agenda un viatge com aquest. I és que, contràriament al seu homòleg episcopal, la seva presència no acostuma a prodigar-se gaire per aquí. La proximitat que el copríncep francès va mostrar en la seva estada, amb presència a totes les parròquies, i el seu coneixement del país sense haver de recórrer a discursos escrits preparats, han contribuït sense dubte perquè la visita pugui ser qualificada com tot un èxit. Amb la seva visita al país, Macron referma la seva afecció al càrrec de copríncep, i com a conseqüència posa de manifest que el coprincipat parlamentari, la forma de govern elegida pels andorrans quan van votar la Constitució del 1993, gaudeix de molt bona salut.