Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AGrebennikova

Alexandra Grebennikova

Escriptora

 

 

Bona sort, Cathy O’Dowd

Bona sort, Cathy O’Dowd




Aquest mes es compleixen vint anys des que Cathy O’Dowd, veïna de la Massana, va esdevenir la primera persona sud-africana a coronar l’Everest. Al seu interessantíssim i inspirador llibre Just for the Love of it (publicat a l’editorial Free To Decide de la Massana l’any 1999, i reeditat en 2013 per Crux Publishing) evoca el moment en què Nelson Mandela va trucar a l’expedició sud-africana per la ràdio al camp base per dir que creia en ells: sabia que ho podien aconseguir. És ben possible que el president de Sud-àfrica no tingués la més mínima idea de l’escalada ni de la climatologia de l’Himàlaia: tanmateix, les seves paraules els van servir d’inspiració. Cathy O’Dowd hi va arribar: i es va convertir en la primera dona del món que va pujar l’Everest per les cares nord i sud. Avui combina l’ofici d’oradora motivacional amb la participació en les expedicions a diferents entorns extrems del món.

Cathy és una apassionada de l’alpinisme i l’esquí de muntanya. Ahir, 3 de maig, va començar l’expedició a la muntanya Logan (5.959 m), el pic més alt del Canadà i el segon més alt d’Amèrica del Nord, com a part d’un equip de sis persones de l’Eagle Ski Club (Regne Unit) liderat per Philip Jardine. La muntanya Logan té una circumferència base més gran que qualsevol altra muntanya de la terra d’origen no volcànic. Està situada al sud-oest de Yukon, a prop de la frontera amb Alaska, i és el lloc on el maig de 1991 es va enregistrar la temperatura més freda de la terra fora de l’Antàrtida: -77,5°C. Es tracta d’una expedició amb esquís: els membres en equip pujaran la ruta tirant el seu equip en trineus, excepte en els trams de massa pendent, on carregaran els esquís i els trineus a les motxilles. L’única forma de comunicar-se amb el món exterior que tindran seran missatges de text per satèl·lit. És una zona molt remota, coberta d’una espessa capa de gel i subjecta a canvis de temperatura extrems i imprevisibles, a causa de la seva proximitat amb el golf d’Alaska. No és gaire freqüentada pels aventurers. No més de 100 escaladors arriben al cim de la muntanya Logan cada any: molt pocs, comparant-ho amb les més de 
1.000 persones a l’any que arriben al cim de la muntanya Denali, de 6.140 metres, el pic més alt d’Amèrica del Nord. L’única manera d’accedir a la glacera per començar la ruta és en una avioneta diminuta, en grups de dos.
La ruta des del camp base fins al cim són uns 35 quilòmetres i, per poder-hi arribar, Cathy, Iona, David, Matt, Chris i Philip hauran de fer-la dues o tres vegades, ja que, per disposar de tot l’equipament necessari, l’hauran de transportar en parts a cada nova fita des del campament anterior, enterrar-lo a la neu, marcar-lo amb un waypoint GPS, tornar, aixecar el campament i pujar-hi un altre cop. Si fa bon temps (cosa que és poc probable), l’expedició durarà divuit dies. Bona ruta, Cathy, i bona sort.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte