Estem envoltats de gent creativa. Tothom opina i ens dona idees, per descomptat, perquè és una de les poques coses que encara podem fer sense haver de pagar alguna cosa.

Aquest món líquid en el qual vivim i de què ja hem parlat alguna vegada en aquestes mateixes línies, ens ensenya que qualsevol que es compri un pinzell es converteix automàticament en artista, que per ser fotògraf n’hi ha prou amb tenir una càmera, perdó, un mòbil, i que tot ésser humà que sap fer clic amb el ratolí d’un ordinador és informàtic.

Però, senyors, fer les coses bé és una qüestió molt diferent. I tenir bones idees, bé... això ja frega l’inassolible, segons de quin tipus de persones estiguem parlant.

I com a creatiu que suposo que soc (tinc el meu pinzell i el meu mòbil per demostrar-ho), em prenc la llibertat d’adjuntar-los un petit manual per aconseguir que els astres s’alineïn i puguem així aportar-li a la humanitat alguna cosa que ens serveixi després per jactar-nos davant dels nostres nets.

–Aixequi’s a les cinc de la matinada. No s’oblidi mai de la frase “Per res, però ben d’hora”. – Assegui’s de cara a la paret; si és blanca, millor. Encreui les cames i recolzi les mans sobre els genolls. Això farà que el seu cos es transformi en una espècie d’antena disposada a rebre les ones còsmiques creatives.

–Depenent del tipus d’idea que necessiti, tanqui els ulls i visualitzi els elements característics del país: rotondes, perfums, bars i, encara més important..., no s’oblidi de les rotondes. Això l’ajudarà a crear una imatge al seu cap, una espècie de llavor.

–Procuri descartar les referències a animals, ja que la seva ment tendirà a recordar que el gat es va quedar sense menjar i tot aquest procés necessita una total concentració.

–Utilitzi tots els sentits a la seva disposició i centri la seva atenció en elements clau, com ara el color de la camisa del caixer del supermercat on va comprar ahir o l’olor de la sopa de ceba amb alfàbrega que a la seva mare tant li agradava cuinar-li, encara que mai s’hagués aturat a preguntar-li si la volia. Dediqui a aquest pas un mínim d’una hora.

–Quan cregui que té el cervell ple de dades que suposa que no li serveixen per a res, encengui el televisor procurant trobar el programa Ànecs i gallines i viceversa.

–Al cap d’uns quants minuts, torni a tancar els ulls i escodrinyi bé en el seu cap. Si encara li queda alguna cosa en la matèria grisa, enhorabona! Segur que aquesta llavor ja està preparada per germinar i, si no es dedica a regar-la amb una cervesa a mig matí, podrà delectar els seus congèneres amb una brillantor fora del normal.

Qui ho sap, potser fins i tot pot fer país i se li ocorre el millor lloc per situar el casino, o troba empreses interessades en The Cloud. És clar, si al final ho acaben, però bé... per a això caldria un altre manual.