Bones solucions i menys ideologia?

La lectura d’una entrevista i la conferència a través de la xarxa m’han servit per emmarcar i ressituar la resposta al populisme creixent en la nostra societat i en el moment complicat en el qual estem vivint. La primera, una entrevista al filòsof Javier Gomá, que considera que en aquests moments necessitem bones solucions i menys ideologia, que ara és el temps dels gestors però que quan la pandèmia sanitària minvi, la catàstrofe econòmica i social serà territori de demagogs i haurem d’estar preparats. Comparteixo una part del seu raonament però penso que aquest moment d’incerteses és crucial per evitar que els que comploten i els que fan populisme treguin profit, combatent el que diu “on l’estupidesa explica les coses, no busquis raons sofisticades”. La segona, la conferència de l’historiador francès Pierre Rosanvallon on, a partir dels resultats electorals als Estats Units i la consolidació, malgrat la derrota de Trump, del populisme, parla sobre la democràcia.
Rosanvallon ens diu que per combatre aquesta onada populista cal entendre de què estem parlant. El populisme es caracteritza per tenir una visió uniforme del poble que no correspon a les nostres societats plurals i diverses; per tenir una visió moral, el bon i el mal poble; per creure que la sobirania queda definida per una victòria en les eleccions; per basar-se en certa representació social on el parlament no compta i la democràcia es converteix en un acte d’adhesió i en un proteccionisme econòmic.
Pel populisme, l’electorat no només es defineix pels seus interessos materials, sinó que es defineix en relació a uns valors i, en conseqüència, es dedica a alimentar les seves emocions i passions. Quan parlem d’interessos, en la nostra societat existeixen conflictes d’interessos i el que la democràcia intenta és trobar solucions de compromís entre les diferents divergències,  és el que anomenem la socialdemocràcia, que es defineix per “l’organització institucionalitzada del compromís social”. Els conflictes d’interès són sempre negociables, les passions no. I quan aquestes tenen un major paper en la societat és, en aquest moment, on el populisme troba el terreny per desenvolupar-se.Els pensadors diuen que l’únic positiu del populisme és que ens obliga a reflexionar sobre la democràcia, no només per defensar-la, sinó sobre la necessitat d’analitzar les seves imperfeccions i desenvolupar-la, només així podrem respondre als moviments populistes. 
Amb aquests moviments i en l’actual situació, em preocupa que, en nom de la seguretat i de la salut públiques, els nostres dirigents emprenguin accions imposant-les, prenent decisions només amb el dictamen (a voltes provisional) i/o amb l’aval dels experts de la sanitat sense lògiques polítiques, ètiques i ideològiques. Com a ciutadania ho hem de tenir present com també hem de tenir present els nostres drets i llibertats. Hem d’exercir, i saber-ho fer, la sobirania no només expressada a través del vot, sinó prenent la paraula i exigint als governants transparència i retiment de comptes, amb la informació necessària i contrastada.
Crec que ara cal, més que mai, ideologia perquè les pandèmies com els conflictes armats o les crisis financeres poden tenir efectes molt contradictoris i ja sabem que històricament les pandèmies han desencadenat la xenofòbia i el replegament dels països cap a posicions nacionalistes. Manllevant paraules de l’economista francès Piketty, situacions com la que estem vivint tenen grans conseqüències per a la societat, però la natura d’aquestes depèn del que la gent sap sobre la història, del que pensa sobre la societat o de l’equilibri de poder que, en poques paraules, depèn de la ideologia.