Bones vacances

Aquest curs escolar, les vacances d’estiu cauran entre el 15 de desembre de l’any 2018, i el 28 de gener del 2019. Seran sis setmanes, que sens dubte els alumnes i els professors aprofitaran de valent. És clar que per equilibrar aquesta parada durant els dies de calor, també caldrà fer una parada durant el temps més fred, i prendre vacances d’hivern entre el 30 de juny i el 15 de juliol. Seran tan sols quinze dies, però hom fa el que pot.

Les dates esmentades són les de l’estat australià de Queensland, i responen a una vella interrogació que jo tenia sobre l’hemisferi sud. Pensant dins meu, sempre tenia un dubte sobre què feien durant unes vacances d’estiu llargues, que tindrien lloc durant el seu hivern. Ara, una mica més gran i amb tota la informació d’Internet accessible a la punta dels meus dits, veig que no és així. En termes generals, a l’hemisferi sud es fan les vacances més llargues de l’any en la mateixa temporada que nosaltres –l’estiu– encara que en el seu cas vagin decalats d’uns sis mesos de calendari respecte a les nostres. És un factor molt humà: es veu que la canícula té els mateixos efectes sobre les ganes de treballar, que un es trobi d’un costat o de l’altre de l’equador. Els australians del segle XXI no ho fan d’altra manera que els patricis romans del primer segle abans de la nostra era: fugen de les ciutats i busquen les frescors relatives de les platges i de les muntanyes.

Una altra qüestió és què convé fer amb el Pare Noel. És clar, un sentiment d’humanitat compartida ens hauria de portar a compadir-nos de tots aquells figurants, disfressats sota una gruixuda capa de feltre de color carmí –que deu ser més o menys el color de la seva cara mentre suen la cansalada sota el sol del mes de desembre als tròpics. Per lògica, haurien de canviar les dates, i celebrar el Nadal en un moment més adequat. Potser a l’agost, que hi fa més fresca? Però suposo que haurien d’enfrontar-se a les ires tant de l’establiment comercial –nois, que toca fer l’agost amb les vendes dels joguets de Nadal– com també del sector més tradicional de la societat. En termes nostres, seria com si decidíssim celebrar Sant Joan coincidint amb les primeres nevades de l’any. No seria del tot sense atractius, entre els quals el menor risc d’incendis quan la neu cobreix els boscos, però no crec que ho fem així ni aquest any ni el que ve.

Amb tot, compto que se seguiran fent les parades més llargues de tot l’any durant l’estiu i l’hivern, si més no per aquells que les puguin celebrar amb vacances. Un altre dia us hauré de parlar de les cerimònies de primavera i d’estiu, que trobo molt més interessants tot i ser més curtes. El tema del renaixement a la primavera promet, com també el de la connexió amb els inferns a la tardor.