Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Bonica Andorra

Bonica Andorra




El gran mestre Joan Roure i Jané va escriure fa anys la sardana Bonica Andorra, que les corals del país amb il·lusió i bon humor vam cantar en ple confinament, aviat farà un any, l’abril 2020. Hi vam unir i agermanar les nostres veus en unes caramelles atípiques i virtuals.
En una de les tornes de la sardana hi diu “Oh dolça terra andorrana del Pirineu. Flor galana, tu ets el bressol de ma infantesa, per tu viu tot el meu anhel”.
Un anhel que ens està posant a prova dia rere dia.
Quan fa 366 dies que vivim una situació atípica, difícil, que ens ha fragilitzat a tots i que ha malmès la fortalesa econòmica i social de la nostra gent, he recordat que la nostra història està repleta de moments similars.
Així, al segle XVII, el 1638, el bisbe d’Urgell prohibia als soldats francesos i espanyols comerciar al nostre Principat. Els soldats eren a l’època els viatgers més habituals i als andorrans els interessava molt gaudir d’aquests intercanvis comercials. Així que, òbviament, el Consell de la Terra, que era el nostre Govern de l’època, es va queixar amargament però amb poc èxit.
El fet és que, lluny de ser aquesta prohibició un fet aïllat, el privilegi de la llibertat de comerç d’Andorra ha estat malmès des dels segles XVII fins avui en dia, entrat el segle XXI. I ha estat malmès sobretot pels nostres veïns.
També el 1673, amb la Guerra dels Segadors, la situació es va agreujar, ja que no solament el copríncep francès ens havia advertit que si seguíem comerciant amb Espanya perdríem els privilegis de comerç, sinó que uns anys més tard, amb la Guerra de Successió espanyola, en guanyar la guerra el nou borbó, amb el decret de Nova Planta del 1714 ens va assimilar a Catalunya i ens els va suprimir.
Ens en vam sortir gràcies a la negociació dels andorrans, que van anar explicant que no formàvem part de Catalunya, que érem diferents amb una identitat pròpia, que teníem un règim especial i neutral amb el Bisbe d’Urgell i amb el Rei de França. I gràcies a la Sentència Manutenció del 1731 vam recuperar la neutralitat i part de la llibertat de comerç. El Manual Digest del 1748 d’Antoni Fiter i Rossell n’és un testimoni essencial.
Però com ja he comentat, aquesta llibertat de comerç i de circulació ha tingut molts sobresalts. Els més actuals, part dels d’aquest darrer any per la pandèmia, són la quasi impermeabilització de la frontera amb França el 1953 o les reduccions de pas i tancament nocturn de la frontera amb Espanya en temps del dictador Franco.
I és clar que els motius que s’esgrimeixen per aïllar el nostre país són sempre polítics, de seguretat, sanitaris o socials, però la realitat crua i veritable és que amaguen únicament finalitats econòmiques pures i dures. La qüestió és fastiguejar Andorra. Que els habitants del Principat no puguin tenir més que els seus. I aquest acte val també per a la darrera decisió sanitària, ja que Catalunya no té competències per decidir sobre fronteres.
Dit això, tenim una història que empara la nostra capacitat de resiliència en situacions molt adverses i que ens protegeix davant la multitud d’intens de fer-nos fondre en els estats o en les regions veïnes. I a aquestes altures seria una pena que ens deixéssim perdre aquest preuat llegat. Humilment advoco perquè les nostres autoritats parlin, dialoguin, col·laborin i cooperin amb els veïns però no perquè ens assimilin o ens fonguin amb ells.
La sardana de Joan Roure i Jané, que junts vam versionar en un cant comú, clou entonant: “Tornant a tu jo tindré el cel, ja és dolça terra nostra, estimada Andorra.”

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte