Una bona amiga em va explicar una vegada que, segons com passis el dia del teu aniversari, l’any que per a tu comença en aquella data anirà d’una manera o altra. Més en un sentit espiritual que no pas literal. Vaja, que no vol dir que si aquell dia menges pastís de xocolata, et passaràs tot un any atipant-te de dolços. No sé si això és aplicable a l’1 de gener, però una cosa sí que és clara: a una bona part dels mortals d’aquestes latituds el primer dia del calendari ens passa volant, entre altres coses perquè ens llevem tard, i la resta dels dies també sembla que ens fugin de les mans. Per això, el meu propòsit per a aquest any que estem a punt de començar és mirar de viure el temps amb més consciència. Vull deixar d’anar amunt i avall “com un pollastre sense cap”, descripció molt gràfica que li vaig sentir dir per primera vegada al Víctor Kúppers en un TEDxAndorra la Vella. I ja té la seva gràcia perquè les xerrades TED són precisament això: píndoles de reflexió i coneixement per a persones que no tenen temps d’asseure’s tota una tarda a llegir un assaig sobre el tema que sigui. El món post-Covid no sembla gaire millor en aquest sentit que el món pre-Covid. Sí que vam fer una pausa el març del 2020, però per tornar de seguida als mateixos ritmes frenètics d’abans. M’agradaria que el 2022 fos un any més lent, més pausat. Perquè voler esprémer els dies com si tinguessin 48 hores en comptes de 24 no ens fa viure més temps, sinó que ens en pren. Demà a la tarda faré la primera pausa de l’any (com sempre que he pogut, d’altra banda) i gaudiré de valsos i polques amb l’ONCA. Que tingueu tots un molt bon any ple de temps per a allò que us valgui la pena.
