El 13 de gener del 1938, des de Saint-Cannat a les Bouches du Rhône, Borís envia una carta explicant la situació dels andorrans.
Diu que s’ha privat de pa a 5.500 andorrans! La situació és greu al Principat orgullós de la seva independència mil·lenària. La neu talla tota comunicació amb França. Un espès mantell cobreix el coll d’Envalira per on passa l’única carretera que l’enllaça a l’Arieja. Els andorrans només tenen una carretera practicable que va a parar a la província de Lleida. Continua la seva carta explicant que tenen el costum de baixar a la plana d’Urgell per fer les seves compres. Però avui els seus veïns de la Seu d’Urgell no tenen queviures ni per ells mateixos. La guerra civil els ha obligat a guardar el blat i la farina. Per tant, els andorrans no poden comprar més les seves provisions en aquest costat de la frontera.
La guàrdia mòbil qui, des de fa setze mesos, està establerta a les valls d’Andorra, té una llevaneu però no arriba a avituallar tota la població. Antany, pretextant una invasió per part dels afiliats a la FAI, França va desplegar 60 guàrdies mòbils sota el comandament del Coronel Baulard, comissari encarregat de la policia. El problema d’avituallament preocupa al nou veguer francès, Jean-Baptiste Laumond i al prefecte dels Pirineus-Orientals, Didkowsky. Aquests administren de fet el Principat atès que el bisbe de la Seu d’Urgell, copríncep amb Albert Lebrun, ha marxat cap a Itàlia des de l’inici de la revolució espanyola. El prelat deixa vacant no només la seu episcopal sinó també la seva part de privilegi feudal. 
Borís continua la seva carta esmentant que a Andorra, es xiuxiueja, es critica, però es té por del gendarme! El descontentament es fa gran i els valents muntanyencs es decideixen a demanar ajuda a Barcelona. El Govern espanyol, ja irritat per la presència insòlita dels efectius de policia francesa a Andorra, refusa tota assistència. D’aquesta manera, el Consell General de les Valls es gira i implora al General Franco. S’invoca l’statu quo i s’insisteix en el fet que el príncep mitrat està en l’incapacitat, per la força major, d’exercir les seves funcions temporals i se sol·licita l’ajuda de la Junta insurrecta. 
Borís sap de bona font que Salamanca està preparant una resposta proposant als crèduls andorrans un cap suprem i únic de l’Espanya rebel. Si accepten aquesta condició, l’avituallament seguirà al príncep franquista. 
El candidat en qüestió és el marquès de los Castillejos, Don Fernando de la Quadra Salcedo, el mateix que el 1934 va disputar al Baró de Skossyreff els drets sobre el Principat. El baró va ser nomenat lieutenant du Roi de France mentre que el noble espanyol va fer valdre la seva reivindicació sota els auspicis de la casa Aragó-Navarra. Borís ho explica en tercera persona (sic).
En aquestes circumstàncies, els andorrans estan abocats cap a la carència d’aliments.