Borís I, rei d’Andorra?

La casualitat ha fet que en menys de dues setmanes hagi descobert dos llibres publicats en llengua castellana i per editorials espanyoles sobre Borís Skossyreff, personatge que en el seu dia es va autoproclamar, durant unes setmanes del 1934, rei d’Andorra.

La primera vegada que vaig tenir consciència de l’existència de Borís al Principat d’Andorra va ser llegint la novel·la que Antoni Morell li va dedicar el 1984.

Encuriosida, perquè mai ningú a la família m’ho havia comentat ni me n’havia fet esment, vaig començar una cerca d’informacions al respecte que vaig plasmar en part en la tesina de final de carrera, el 1989.

Però el cuquet de saber-ne més ha seguit i segueix atraient-me.

Els llibres recentment publicats intenten ser relats històrics amb fets documentats i anant més enllà de la novel·la Boris von Skossyreff. Rey de los andorranos, agente de los alemanes, de Gerhard Lang-Valchs (Circulo Rojo, juliol del 2018) i El rey de Andorra, de Miguel Izu (Berenice, setembre del 2018), són dos llibres força interessants amb parts fins i tot apassionants sobre les vides d’aquest personatge que va ensarronar durant unes setmanes a la majoria de consellers generals.

Els veguers, tant el francès fomentant  informes i espiant aquest pretendent a rei, com  l’episcopal, que va demanar ajuda a la guàrdia civil espanyola, estaven astorats per l’actitud d’aquest personatge. També és cert que en una Andorra acabada de sortir de les revolucions del 1933 i amb ganes, per part d’alguns, de reconeixement internacional, les fantasies de Borís van tenir recorregut. Es va fer passar per un noble emparentat amb les cases reials europees i va prometre als andorrans millores econòmiques, visibilitat i entrar, entre altres, en la Societat de Nacions.

Val a dir que tot aquest soroll preocupava les cancelleries dels Estats veïns, França seguia aquest personatge des de feia temps vistes les seves actuacions tèrboles durant els anys 20, i el 22 de maig del 1934 els veguers van signar un decret instant Borís a marxar del país abans de les 12 del migdia. El van expulsar d’Andorra argumentant que els estrangers no podien fer política a Andorra.

Però ell va seguir incordiant durant dos mesos mes, fins al juliol del 1934, amb algunes persones que encara li donaven corda, instal·lat a l’hotel Mundial de la Seu. A principis de juliol va publicar un Manifest, una mena de constitució, on s’autoproclamava Princeps Soberanus et Primus Andorrae, dissolia el Consell General, convocava eleccions generals, declarava la guerra al bisbe i anul·lava tots els decrets que li havien estat hostils. Es van distribuir a la Seu i a Andorra 10.000 exemplars del Butlletí del Govern Provisional d’Andorra, que plasmaven aquestes mesures.

Va ser la gota que va fer desbordar el got. La guàrdia civil, alertada pel bisbe i per les autoritats franceses de tots aquests actes i provocacions, el va detenir el 21 de juliol del 1934, i el va traslladar a Barcelona, on va ser jutjat pel tribunal de vagos y maleantes.

A partir d’allà comencen les altres vides de Borís a Portugal, i a França, com agent de l’Alemanya nazi, passant pel gulag de l’URSS. Borís Skossyreff, un impostor de llinatge que va néixer a Vilna (Lituània) i va morir a Boppard (Alemanya) el 1989. Us recomano llegir els dos llibres esmentats, que mostren els recorreguts i les personalitats polifacètiques de Borís i il·lustren com a fet rellevant l’aventura andorrana.

Vull ressaltar que a més, un dels autors, Gerhard Lang-Valchs, és un coneixedor afinat del nostre país per la tesi doctoral que ens dedica.

Però, Borís Skossyreff va ser realment rei d’Andorra?