En el marc del Dia mundial dels boscos, el 26 de març vam tenir l’oportunitat d’escoltar la conferència Nous reptes en la sostenibilitat dels boscos pirinencs, de la mà de l’enginyer forestal i especialista en silvopascicultura Jaume Hidalgo, acompanyat per Lydia Magallon. La conferència ens va recordar la importància dels boscos i la necessitat de fer-ne una gestió plural, global i coordinada –i més en un context de canvi climàtic–, per garantir-ne la seva salut, preservar els seus béns i perseverar en els serveis ecosistèmics que ofereixen.
Hidalgo ens va exposar com contribuir-hi, a partir d’una triple resiliència. 
D’una banda, aclarint  les masses arbrades i reduint-ne la densitat, fent una tria selectiva dels diferents arbres. D’altra banda, és necessari recuperar feixes i prats a l’erm, que s’han emboscat al llarg dels anys, a fi de “diversificar el mosaic” i restablir tallafocs naturals, tenint en compte que la neteja del sotabosc és essencial per mantenir el bosc saludable, reduir-ne la densitat i prevenir el risc d’incendi. Finalment, cal propiciar la maduresa del bosc i afavorir la complexitat i diversitat ecològica. 
Com deia, aquesta triple resiliència és cabdal per afrontar el canvi climàtic i garantir la multifuncionalitat dels boscos. 
El passat mes de novembre l’Andorra Recerca i Innovació (ARI), va fer públics els resultats del primer Inventari Nacional Forestal d’Andorra. Una estratègia lligada a l’economia circular, tot promovent la resiliència forestal en el marc del canvi climàtic, amb l’objectiu de donar suport i dades. Una eina de ben segur útil, que ens permet millorar el coneixement dels boscos, xifrar la seva capacitat d’embornal i fer el seguiment de la seva evolució.
Paral·lelament, la mateixa ARI s’ha adherit al projecte de col·laboració transfronterera Cooptree, per desplegar una base de coneixement i intercanvi d’experiències en l’adaptació dels boscos a les sequeres i canvi climàtic. Ho farà a través de l’anàlisi de la diversitat forestal, la silvicultura adaptativa i la valorització de productes de bosc. Tots ells potencials adaptatius que cal integrar per augmentar la resiliència dels boscos davant l’escalfament global. 
Pel que fa a l’àmbit legislatiu, el títol V de la Llei 7/2019 de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge incideix en la gestió de les masses forestals. En aquest sentit, referma el que els Comuns fa anys que fan: unir esforços i coneixements forestals per una millor gestió dels boscos. 
Actualment, els plans de gestió dels comuns defineixen i tenen en compte aquesta triple resiliència dels boscos i la seva multifuncionalitat. Com en un pla d’urbanisme, estableixen una zonificació amb usos concrets com la producció de fusta, la preservació de boscos madurs, la recuperació de prats o espais oberts. Es busca mantenir-ne la biodiversitat i mitigar els efectes del canvi climàtic, a través d’un pla de gestió que indica les prioritats d’intervenció tenint en compte la multifuncionalitat dels boscos i també, és clar, el pressupost disponible. Val a dir que els recursos que s’hi destinen van a l’alça. El Comú d’Ordino, per exemple, ha doblat la partida pressupostària en un any.
Uns boscos sans són i seran uns boscos menys vulnerables, resilients i multifuncionals. En un país com el nostre, són part de la nostra identitat, del paisatge i garants del nostre futur; aliats per adaptar-nos al canvi climàtic, mitigar l’escalfament global i garantir l’aigua blava. Així doncs, hem de seguir unint esforços i mitjans per fer-los resilients, explicar les actuacions que s’hi fan, donar a conèixer les seves funcionalitats i, perquè no, explorar-ne d’altres, com podrien ser les finalitats terapèutiques. Cuidar els boscos és una inversió en benefici de tots.