BPA, ¿un complot sense ajuda andorrana?

Avui la majoria dels habitants d’Andorra estan convençuts que BPA ha estat víctima d’un complot, d’una conspiració, d’unes coaccions, d’una revenja, d’un espoli o de qualsevol combinació d’aquests elements. Però la gran pregunta és si algú es pot creure que aquest complot contra BPA el van fer quatre funcionaris d’un país estranger des de fora d’Andorra o si van gaudir de cooperació andorrana.

Per donar resposta a aquesta important pregunta cal considerar que tot indicaria que les estructures de compensacions vinculades a suposades activitats de blanqueig i que la fuita inicial d’informació dels suposats comptes de la família Pujol no estarien a BPA sinó en una altra entitat bancària que estaria protegida pel nucli dur de DA. És a dir que el fiasco BPA podria ser el resultat d’un complot en què necessàriament haurien participat persones poderoses des de dins d’Andorra amb un total menysteniment de la nostra sobirania i dels interessos d’Estat i actuant pel que serien interessos personals. És una qüestió a la qual haurà de donar respostes la instrucció judicial que s’ha iniciat, i em permeto comentar dos fets que podrien ser rellevants.

1. Sobre l’origen de la fuita de les dades dels comptes de la família Pujol. La setmana passada, un diari del país que fins ara ha mostrat un suport incondicional a les actuacions del Govern en el cas BPA, ens va sorprendre amb la publicació d’un article titulat Un informe confirma la coacció a BPA, i va acompanyar la notícia amb un document que, suposadament, va ser escrit pel comissari espanyol José Manuel Villarejo el dia 1 de juliol del 2014. Aquest document mostra la famosa captura de pantalla. La premsa ha considerat que aquesta suposada fotografia correspondria a la pantalla d’un ordinador de BPA a què hauria accedit un funcionari espanyol amb l’ajuda d’un executiu de BPA. El document publicat la setmana passada evidencia que la informació continguda en la famosa captura de pantalla no es pot correspondre amb la informació que estaria a BPA, sinó que es correspondria amb la informació que estaria en el banc que va enviar els diners a BPA. Efectivament, en la captura de pantalla de l’informe Villarejo, les dades estan disposades en quatre columnes. La primera correspon a la “Fe­cha”, la segona columna correspon al concepte d’“Ordenante”, la tercera columna correspon al concepte de “Destino” i la quarta, al concepte d’“Importe”.

Si el comandante Villarejo va obtenir una informació segons la qual Marta Ferrusola seria l’ordenante d’una transferència amb destino a un compte de BPA, és evident que, inicialment, el comandante Villarejo va obtenir aquesta informació del banc en el qual Marta Ferrusola hauria tingut el compte des del qual va ordenar una transferència a BPA. És a dir que la informació sortiria del banc en el qual la família Pujol hauria tingut els diners abans de transferir-los a BPA. Esdevé evident que qui va donar aquesta informació a la policia espanyola va aconseguir dirigir la seva atenció contra BPA. ¿Era aquesta la seva intenció? ¿Desviar l’atenció de les autoritats espanyoles contra BPA perquè actuessin contra la seva filial espanyola i no actuessin contra les filials espanyoles d’altres bancs andorrans en els quals els Pujol van tenir comptes?

Una altra cosa és que, seguidament, algun funcionari espanyol pressionés BPA per confirmar i ampliar les dades dels diners dels Pujol. Però esdevé evident que la famosa captura de pantalla inicial conté informació que no hauria sortit de BPA sinó del banc des del qual es van ordenar les transferències a BPA.

2. Sobre les estructures d’operacions de compensació. Atès que els dotze expedients que s’han obert contra empleats de BPA se suporten fonamentalment en suposades operacions de compensació, sense que s’hagi demostrat que el diner compensat sigui diner del crim organitzat i que no sigui simplement diner B fiscal, cal remarcar que, abans del cas BPA, la nostra justícia ha tractat nombrosos casos en els quals hi havia operacions de compensació i que mai les havia considerades delictives. De fet, cal destacar un dossier que la nostra justícia manté tapat sota una llarguíssima instrucció o, diguem-ho clar, es podria denominar com un bany de calaix.

Em refereixo al famós cas Valora. Permeti’m recordar una rellevant conclusió de l’informe del dia 3 de desembre del 2010 signat pel perit judicial Philippe Riu. És a dir per l’expert internacional nomenat per la justícia andorrana. Permeti’m recordar que a l’informe oficial del perit judicial hi consta que hi havia un fort triangle d’operacions entre Fibanc, Valora i Andbanc i que els estudis fets sobre Andbanc van permetre posar en evidència un seguit d’anomalies, entre les quals destaco el misteriós compte 777: “El compte client 777 no existeix i no s’ha trobat cap document relatiu, mentre que a Andbanc han estat revelats moviments (ingressos o retirades). De fet es tracta d’una caixa forta per on transiten els moviments de diner líquid...” La conclusió del perit judicial és demolidora: “El compte client 777 correspon a una caixa forta a Fibanc a Espanya, en la qual es diposita diner líquid.” És a dir que, segons el perit judicial, en els anys de major activitat política de la família Pujol, el triangle Fibanc-Valora-Andbanc tindria una estructura de compensacions o d’operacions de caixa perfectament establerta que funcionaria mitjançant entrades i sortides de diner efectiu en una caixa forta de Fibanc a Barcelona. Una veritable estructura de compensacions que podria acollir diner provinent de la suposada xarxa de corrupció política, però resulta que seria una qüestió que la nostra justícia coneix des del 2010 i que fins ara no ha considerat delictiva ni ha considerat que necessités encausar a ningú per aquests fets. Una posició ben diferent de la que estem veient en el cas BPA.

Per si a algú encara li queda algun dubte, permeti’m destacar una altra conclusió aclaparadora del perit judicial en relació al cas Fibanc-Valora-Andbanc: “Les normes en matèria de lluita contra el blanqueig i de lluita contra el terrorisme no eren respectades en absolut.” El cas segueix al calaix. Mentre la justícia tenia la informació sobre aquestes estructures, mentre els Estats Units van enviar una nota verbal a Andorra en què avisaven que s’havien d’aturar les operacions descontrolades d’efectiu, mentre la família Pujol i els seus suposats moviments de diner provinents de la suposada corrupció eren la prioritat número u de Madrid, resulta que qui s’ha emportat el cop de martell ha estat BPA.

Com diu Toni Martí, ens hem de creure que cap autoritat andorrana no en sabia res i, mentre passen aquests disbarats, els consellers generals, callats i gaudint de més vacances d’estiu que els infants de primària.