I arribes a una xifra rodona, i tu, que mai havies fet cas d’aquestes coses, comences a plantejar-te-les. L’edat és un referent per plantar-te, aturar-te i pensar. Ostres! ¿Com pot ser? Ja en tinc 40 i jo encara em veig amb aquells 20 i escaig. I aleshores allò de plantar un arbre, tenir un fill o escriure un llibre t’apareix en lletres en negreta i subratllades al capçal del llit, però també tantes altres coses, com els llocs que encara no coneixes i l’infinit de món al qual no podràs arribar. Aleshores et vénen presses per començar a fer alguna cosa important, perquè tot allò que has fet consideres que no és prou i ja et trobes a l’hemisferi de la teva història i sembla que hagis estat perdent el temps. Et planteges si realment estàs fent el que t’agrada. Si vols un canvi en la teva vida. I lamentes tot allò que no has fet per ajudar a lluitar contra les injustícies d’aquest món. Aquells reportatges que t’hauria agradat escriure. Una marató… I el cor s’accelera, i entres en hiperventilació… Respira, respira, respira… Aleshores reflexiones (com un autoansiolític resignat) i penses que no has estat, no estàs tan malament. El més important ho tens, que és la salut, i a més, una família que estimes i t’estima…, i has estudiat el que has volgut i has treballat en allò que t’ha agradat… I arribada aquesta xifra saps que encara et queda l’altra meitat de la vida per continuar fent. I que de vegades allò que és important no és un llibre publicat, o un càrrec públic, de vegades allò que és important ho tens al teu costat, o simplement és un sentiment i un estat, el de ser tan feliç com sigui possible. Que passi ràpid... Ja tinc ganes de complir els 41 i acabar amb aquesta xifra rodona que examina i jutja tant la meva vida. Que passi ja!
