Bus de franc, quant costarà?

A França, el model de finançament del transport públic es basa en una participació triple: usuaris, patrons de més de deu  treballadors i Estat. Els usuaris paguen el 25% del cost, un 45-50% es finança pels empresaris (taxa VT) i les col·lectivitats paguen la resta. 

A proposta del grup comunista i ecologista, el Senat francès va crear una missió d’informació sobre la gratuïtat dels transports. El resultat es va publicar el setembre del 2019 amb el títol eloqüent: Gratuité des transports collectifs: fausse bonne idée ou révolution écologique et sociale des mobilités? Van rebre 10.500 contestes nominatives a l’enquesta, a més de les auditions a polítics i associacions.

De les enquestes, em va cridar l’atenció la resposta de la Federació Nacional de les Associacions d’Usuaris de Transports (Fnaut), que es manifestava totalment “contra de la gratuïtat total i a favor de la gratuïtat per a aquells que ho necessiten”. Per omplir els busos, deien, cal una política global de transport, la gratuïtat, per si sola, no porta cap transferència significativa del vehicle privat al transport públic. Els usuaris que abandonen el vehicle privat són els que tenen els mitjans d’escollir, només ho fan si el transport col·lectiu és més ràpid. 

La Fnaut està preocupada per la qüestió del finançament, creu que és jugar amb foc treure la part dels usuaris, hi ha risc cert de pauperització del transport col·lectiu per manca de recursos per a invertir en modernització de la flota.

Uns mesos més tard del lliurament de l’informe del Senat, l’Agrupació de les Autoritats Responsables de Transport (GART) va publicar un informe d’anàlisi sobre la gratuïtat, per als usuaris, dels transports públics. 

L’anàlisi destacava que la decisió d’establir la gratuïtat no surt d’un procés de reflexió que hauria de considerar altres aspectes de la política de mobilitat, com ara l’aparcament, l’eficàcia i la puntualitat del servei o altres polítiques públiques de la col·lectivitat. 

En el cas d’Andorra, sense cap enquesta als usuaris, sense cap debat ni reflexió, sense dades fiables sobre la mobilitat, sense consulta als comuns, Gallardo i Espot han tirat pel dret: el transport públic serà gratuït.

Fiant-me de les xifres prospectives que conté l’estudi previ de Govern Viabilitat a la utilització del transport segregat he intentat quantificar el cost de la gratuïtat. Segons l’estudi –d’ínfima qualitat, dit de passada–  per aconseguir els objectius de l’Estratègia nacional de mobilitat sostenible cal disposar d’una xarxa capaç de transportar 72.000 viatgers al dia i gairebé 90.000 en un escenari de canvi modal intensiu; d’aquests, només uns 44.000 es podrien captar amb les xarxes de bus; la resta, entorn de 40.000 viatgers, s’haurien de transportar en el “futur sistema” alternatiu.

Descomptant el cost de la “frivolitat” del telecabina de l’aeroport a Sant Julià, els costos anuals del nou sistema mixt cable-tramvia són de 20,32 milions d’euros; els de la xarxa de busos (menys eficient) se situaria en 25 milions d’euros. Amb l’opció de transport col·lectiu gratuït, l’aportació pública per a restablir l’equilibri no baixarà dels 45 milions anuals; potser em quedo curt, si admetem la incertesa dels preus futurs de l’energia i de renovació del material mòbil. El cost de la gratuïtat només pot sortir d’un increment d’impostos. 

És molt revelador que el mateix Govern que no vol acceptar, en la sanitat, el règim de tercer pagador, vulgui “regalar” 45 milions per al transport públic. Falsa bona idea? Demagògia populista? Política d’imatge de país? Lleugeresa? Ignorància? Una mica de tot.