Busos 100% sostenibles

Aquesta setmana la notícia ens ha vingut des de Califòrnia, l’estat americà més progressista en moltes qüestions. El California Air Resources Board –l’organisme de l’estat encarregat de vetllar per la qualitat de l’aire– obligarà per edicte que el 100% dels autobusos de l’estat funcionin amb bateries elèctriques o bé piles de combustible a partir de l’any 2029. Queden onze anys per renovar la totalitat dels mitjans de transport col·lectiu de passatgers tot eliminant els motors de combustió interna.
És, certament, un projecte ambiciós. En el seu favor s’ha de dir que els autobusos solen fer un gran nombre de quilòmetres, sovint en entorn urbà. Si en reduïm al màxim les emissions, tindrem un impacte positiu sobre la qualitat de l’aire a les ciutats, i que serà major en relació amb els diners invertits que si ens centrem a electrificar els vehicles particulars que circulen menys.
Ara bé, tots podem tenir una idea de la vida útil d’un autobús: n’hi ha uns quants de més de vint anys i un milió de quilòmetres circulant per les Valls. Aquest fet ja plantejarà un cert nombre de dificultats a les empreses de transport. Hauran d’afrontar el cost elevat de la substitució dels vehicles, i això precisament en un moment en què els que tinguin actualment –equipats amb motor de gasoil en la seva majoria– seran menys atractius en el mercat d’ocasió internacional. 
A més, i no sembla que se n’estigui parlant suficientment al meu entendre, caldrà preparar la infraestructura tècnica necessària perquè aquests vehicles puguin circular. Si es tracta de vehicles elèctrics amb bateria, necessitaran poder disposar dels punts de càrrega necessaris. Ja no serà qüestió de tenir una o dues places de càrrega elèctrica, ben pintades amb colors llaminers, de demostració perquè tothom vegi quina consciència col·lectiva tenim del tema. Al contrari, necessitaran un nombre de carregadors suficients perquè tota la flota d’autobusos –municipals, locals i regionals– es puguin tornar a carregar més o menys alhora, i dins d’un temps suficientment curt perquè puguin tornar a circular recollint passatgers l’endemà. Des d’aquí ja sento els crits dels enginyers elèctrics que hauran d’assegurar un subministrament de corrent suficient per a tot això.
Per cert, és possible que hàgim de fer la mateixa reflexió aquí a Andorra. La nota que més m’ha agradat d’aquesta notícia és que es parli no només de bateries elèctriques, sinó també de piles de combustible. Aquestes treballen amb combustible líquid com els alcohols –que poden provenir de fonts renovables–, amb el qual l’emmagatzematge de l’energia es troba facilitada. A més, les emissions dels motors són tan sols aigua destil·lada. Semblen, doncs, una pista interessant de cara al futur per situacions com aquesta.