Cabús, la porta d’un món

El port de Cabús, situat a Setúria, aquesta capçada glossada per mossèn Cinto Verdaguer a Canigó, és avui l’únic accés rodat d’Andorra amb el Pallars Sobirà. Situat a 2.313 metres, aquest pas, més que unir Andorra amb tota una comarca, ho fa amb tot un món, que s’estén fins al port de la Bonaigua, a tocar de la vall d’Aran. Sense cap mena de dubte, ens trobem davant d’una terra força antiga, amb una personalitat pròpia, formada per una sèrie de valls que els carolingis van copsar a principi del segle IX,  quan en els seus preceptes al bisbe d’Urgell hi esmentaven els territoris de Pallars, Tírvia, Cardós i Àneu. Sovint, aquesta regió, tot aquest món, ens pot ajudar a entendre com podia ser l’Andorra més antiga, i la que no ho és tant, la que el creixement sense fre ha esborrat del tot.

Les terres d’aquesta contrada que restaren vinculades als Foix i als Castellbò estaven integrades al quarter de Tírvia, centrat en aquesta vila alterosa, tota una capital de muntanya, que administrava un territori que englobava la Coma i la Vall Ferrera. Som prou coneixedors de les ferides que va patir durant la Guerra Civil, moltes encara perceptibles a les cases que van resistir les esventrades de projectils i obusos.

La Vall Ferrera, en concret Alins, comptava a finals del segle XVIII amb un rector recordat per la historiografia andorrana: mossèn Antoni Puig, l’autor del Politar Andorrà. De fet, no és gens estranya la presència secular d’andorrans per aquestes terres, que cal considerar germanes, per la munió de vincles familiars existents, sobretot amb la parròquia de la Massana. 

L’autor del Politar fou l’encarregat d’escriure entre el 1789 i 1790 la resposta de la Vall Ferrera al qüestionari enviat per Francisco de Zamora. A diferència de les d’altres llocs, a la Vall Ferrera, el mossèn va optar per redactar un relat històric i geogràfic de l’indret, que de certa manera ens recorda al que havia escrit per Andorra. Tot i que de dimensions força més modestes, el clergue hi repassa la invasió islàmica, l’arribada dels carolingis, els vincles amb els comtes de Foix i els Castellbò, i l’entrada a la contrada de partides d’hugonots pel port del Boet, l’any 1597. La seva edició impresa, de l’any 1997, que va anar a càrrec de l’editorial Garsineu de Tremp, encara es pot trobar a les llibreries. 

L’aigua, el ferro, els boscos, les pastures, i sobretot, la seva gent, són les principals singularitats d’aquest món, d’arrel pallaresa, que trobem a l’altra banda del Port de Cabús.