Cada petard, cada copa de cava

Encara no ha arribat la data exacta, encara no he incorporat el cinc a la meva vida, però la setmana passada, amb només tres dies de diferència, ja vaig rebre dues cartes. La primera em convocava a un cribratge de càncer de mama, amb prova gratuïta i ja programada, que forma part d’un programa per a tota la població. L’altra, a un cribratge de càncer de còlon, amb instruccions molt concretes. Tot molt amable, tot molt correcte. Quina sort viure a l’Europa del benestar, amb una sanitat pública de qualitat; tot i que les xifres de càncers no detectats a causa de la pandèmia, de tanta atenció telefònica i ajornament de proves, ara comencin a ser importants i crues. Tinc sort, sí, ho agraeixo, però buf, m’ha xocat. Sort que al Caprabo em van regalar caixa de galetes Surtido Cuétara, eixutes i seques, però al costat de les dues cartes em semblen com a mínim, festives.
De Cuétara no n’he vist gaires perquè algú les ha anat robant bastant ràpid, però m’és igual. 
Ara podria estirar el tema del cinc, posar-me nostàlgica i descriure també l’impacte de notícies com els 30 anys, 30!, del concert del Palau de Sant Jordi, de Sopa de Cabra, Sau, els Pets i Sangtraït, de la joventut que mostraven les cares dels seus protagonistes en els reportatges que es van emetre la setmana passada. Trenta anys d’un moment de joventut. I 40 de la Cubana, recordo perfectament Cómeme el coco negro, o Cegada de amor. I fa dècades d’això. Però no cal que ens posem nostàlgics, tampoc serveix de res.
Millor respirem, ara que ja podem circular en determinats espais sense mascareta. Respirem. I millor dedicar-se a la lectura, que no caduca ni té edat. Hamnet de Maggie O’Farrell, per exemple, és una excel·lent opció. L’autora es fixa en la dona i en els fills de Shakespeare, secundaris de luxe a les seves biografies, i sobretot en Hamnet, el nen que mor als onze anys. O’Farrell posa el focus en una dona especial, de la qual sempre s’ha subratllat que era “quatre anys més gran que Shakespeare”, una dada que mai es mencionaria si fos ell el més gran. O’Farrell fabula sobre com el dramaturg converteix el fill mort en Hamlet, el seu personatge més cèlebre i per què.
Hamnet és una novel·la sobre la mort i també sobre la maternitat, en la qual els dos fragments dedicats als dos parts, un d’una filla i un de bessons, són una obra d’art de la literatura. Maternitat poc convencional, com ho va ser la de la brillant Emma Roca, una dona que va tenir tres fills, uns també bessons, sense abandonar totes les seves passions i professions, no típicament femenines d’entrada: esportista d’elit en proves extremes, bombera de muntanya i enginyera bioquímica. Divendres va morir a causa d’un càncer als 47 anys.  
Trobo una Cuétara rere la posella, la rosego. Molt eixuta, però és igual. Aprofitem cada minut, cada petard, cada falla, cada copa de cava i no ens queixem gaire. Millor, no ens queixem gens, tinguem l’edat que tinguem. Bon Sant Joan.