L’estiu és un peatge tou a suportar fins a finals d’agost. Deia Albert Camus que a un viatge només li dona sentit la por. La de ser passatger d’un avió quan les companyies aèries van deixar fa temps de tractar els seus clients com a persones. Han aixecat un mur tecnològic amb correus electrònics, SMS i robots que parlen reproduint missatges automatitzats. També es pot optar per un càmping, encara que també és possible practicar l’acampada lliure, a l’estil Jeremiah Johnson, i rebre la corresponent multa (o ser devorat per les bèsties de la nit).
 
En el càmping cada parcel·la es regeix per la llei del seu ocupant, com una ciutat-estat mesopotàmica. Sí, cada llogater és com un cacic boig de Nou Mèxic: fa a la seva zona el que vol, menys col·locar a les portes del seu terreny un niu de metralladores o un heretge engabiat per al seu escarni públic. I no és segur que campistes puguin utilitzar la piscina comunitària perquè s’ha hagut de tancar per un “episodi fortuït de contaminació fecal” i si algú es vol traslladar amb tren a la platja, perquè no hi haurà lloc per aparcar el cotxe, es trobarà que Rodalies no funciona perquè uns lladregots s’han endut cable de coure.

El que es pot considerar un cas afortunat perquè al mar sempre hi ha perills com aquells que porten una embarcació i als quals se’ls hauria d’exigir un test d’intel·ligència per navegar. Perquè el risc, a banda de patir el cop d’una Zodiac és que et traslladin a un Centre d’Atenció Primària (CAP) i que el personal estigui en vaga perquè no funciona l’aire condicionat. Al cap i a la fi, passaran uns dies i com sol succeir, les vacances seran aquella font d’anècdotes que animen les sobretaules i on les desgràcies cotitzen sempre a l’alça. 

Es recordarà la cara d’aquell cambrer quan li vam demanar un glaçó per posar a la copa de vi blanc per refredar-lo però també per rebaixar la seva intrínseca maldat. O la del barista quan vas optar per un cafè amb gel i va procedir com si fos una bruixa barrejant una poció immunda que va servir en una tassa amb inscripcions en anglès. Per sort ja no es parlarà de la calor perquè aquest estiu el temps ha deixat de ser un tema de conversa recurrent per convertir-se en un mantra tibetà. Ara, quan només les opinions sorolloses i estridents tenen seguiment i audiència. Per això encara que hi hagi una situació excepcional a l’agost, com la crisi  migratòria de Ceuta, el Congrés dels Diputats espanyol ha continuat de vacances. Óscar Puente, el polític tuiter, però, està de guàrdia. No pot anar de càmping o a la platja amb el que està passant. Ni demanar un cafè amb gel.