Cafè per a tots a l’ensenyament superior

A l’exposició de motius de la Llei 14/2018 del 12 juny d’ensenyament superior que deroga la Llei del 2008, s’exposa que, cito literalment, “l’Estat ha de crear el marc per donar resposta a les necessitats formatives dels ciutadans en els dos àmbits de l’ensenyament superior: els estudis universitaris i els ensenyaments professionals superiors, sense oblidar la recerca ni l’aprenentatge permanent al llarg de la vida que es poden donar en qualsevol dels àmbits de l’ensenyament superior.”
Aquesta premissa sembla que s’hagi diluït en el Govern nou de trinca, ja que el ministre ostenta, segons el BOPA, les carteres d’Educació i d’Universitats, deixant de banda, almenys públicament, tot el que abraçada l’ensenyament superior i la recerca i que és, tal com ho indica l’exposició de motius de llei andorrana del 2018, molt més ampli i transversal que les “universitats”. Tornem enrere. Però avui no és el tema del qual vull tractar. 
Avui la meva perplexitat rau amb les qualificacions a la baixa que el nostre país requereix per exercir càrrecs de responsabilitat en l’àmbit de la recerca i de la docència universitària. Em nego a pensar que això sigui volgut. Val a dir, però, que fa 18 anys Andorra va apostar fermament per l’ensenyament superior i per la recerca. I va obrar per ser exigent amb els estàndards europeus de qualificacions i de titulacions a fi de ser competitius i de qualitat. El país va creure des del minut u en aquesta Europa que tant la declaració de la Sorbona a París, l’any 1998, com el procés de Bolonya del 1999, van esperonar.
S’apostava fer créixer el país mercès al coneixement. Ara, el 2023 sembla que els nostres passos pel que fa a l’ensenyament superior i la recerca vagin com el tango. Un pas endavant i dos enrere. Calen recursos és clar. Però aquest retrocés de l’excel·lència de les qualificacions per part de l’Estat andorrà no concerneix a tothom. De fet, de manera inaudita s’ha aplicat amb determinació en l’àmbit de l’educació secundària i el batxillerat. És a dir, que els estàndards europeus són sui generis i benèvols a Andorra únicament per als professors i professores de la universitat, per als investigadors i investigadores de la fundació privada Andorra Recerca i Innovació i per al seu o per a la seva gerent. I són extremadament exigents per als professors i professores de segona ensenyança i de batxillerat.
Així, per ser gerent de la fundació privada del sector públic Andorra Recerca i Innovació (article 17 de la llei de l’11/2021 i plec de bases de l’1 de març del 2023 publicat al BOPA), o per ser investigador a Andorra Recerca i Innovació, o professor/a de Bàtxelors o de Màsters la Universitat d’Andorra (article 22.4 de la llei del 14/2018) un o una en té prou per exercir amb un màster que equival a un nivell 7 del MAQ (marc andorrà de qualificacions) o a un nivell 4 del MATES (Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior).
La llei 14/2018 d’ensenyament superior també emmudeix amb la figura del rector o de la rectora. És astorant, ja que és el mateix nivell que s’exigeix als professors i professores interins de segona ensenyança i de batxillerat de l’Escola Andorrana. I és que se’ls demana com a mínim un màster i un nivell C de llengües acreditat.
Així, si bé l’esperit de Bolonya s’aplica amb celeritat a segona ensenyança i a batxillerat per tal de garantir un ensenyament de qualitat, no entenc aquesta permissivitat legislativa i normativa a l’ensenyament superior i a la recerca a Andorra, que minven la percepció de la seva qualitat i de la seva credibilitat.
A Andorra hi ha molt talent! I així, per tornar a posar-nos a nivells europeus i internacionals, tots els llocs de coordinació o de responsabilitat acadèmica i de gestió en l’ensenyament superior i en la recerca haurien de ser doctors o doctores i la resta, com a mínim a l’inici, doctorands o doctorandes. Encara hi som a temps.