Cal ajustar el sistema sanitari

La recent implantació de la via preferent obliga indirectament el pacient, via un sistema de reemborsament molt més avantatjós, a passar pel seu metge referent abans d’anar a l’especialista, amb l’excepció de certes especialitats mèdiques, com ara ginecologia i obstetrícia, oftalmologia, estomatologia i odontologia. Després de la seva posada en marxa, constatem un col·lapse de les consultes dels metges referents. Resultat?  Els pacients han d’esperar molts més dies per tenir hora amb el metge de capçalera i, si és una mica més urgent, no s’esperen i van directament a l’hospital. D’aquesta manera tenim un problema de metges de capçalera saturats, amb unes sales d’esperes plenes, i d’urgències també saturades. Aquesta situació em preocupa molt i la vaig denunciar al ple durant la sessió de preguntes del 16 de gener. 

Penso que aquest camí podria representar una pèrdua de temps per a l’usuari i risc de sobrecost per a la CASS i l’usuari, ja que els pacients han de pagar dos cops. En un primer pas, pagant la visita del metge referent –a preu reduït, és cert– i de vegades només per tenir la recepta per anar a l’especialista, ja que la recepta ha d’anar relacionada amb la visita del metge. I en un segon pas, pagant la visita de l’especialista i també les proves corresponents.

Tenint en compte el que es pot veure en el document de l’execució pressupostària de la CASS del 30 de setembre, constatem un augment significatiu del nombre d’actes de consultes generalistes que evidencia l’entrada en vigor de la figura del metge referent. La qüestió és que el fet d’anar al seu metge referent primer ha evitat anar a consultar especialistes, ha implicat una disminució de les visites als especialistes i de les proves?

Quina repercussió sobre el dèficit sanitari té la posada en marxa d’aquesta via? Representa un augment de la qualitat de l’atenció sanitària? Tinc molts dubtes sobre la qüestió tenint en compte les queixes que vaig rebre de ciutadans i de professionals del món sanitari. 

És per aquest motiu que li vaig demanar al ministre, en la sessió del Consell General del 16 de gener, la realització d’un estudi econòmic i d’una enquesta de satisfacció als usuaris i als professionals de la sanitat: per valorar, ajustar i rectificar el sistema. La qüestió és tenir una bona qualitat en l’atenció sanitària i intentar reduir el dèficit sanitari.

Una de les eines potents per reduir el dèficit, al meu entendre, a més de la prevenció i promoció de la salut, és la historia clínica compartida, sobre la qual vaig indicar que és essencial per evitar duplicitat de proves. Però cal més seguretat per vetllar per les dades íntimes dels usuaris. Penso, i així ho vaig dir al ministre, que una via que s’ha d’explorar és el sistema de targeta personal amb microxip o una aplicació mòbil, com es fa en certs països del nostre entorn amb la informació del pacient, i que sigui aquest el que pugui autoritzar els seus metges de confiança i l’hospital.