Cal Buchaca de Castellbò

Ara que arriba el bon temps, ve de gust vagarejar per poblets propers a Andorra, descobrir patrimoni cultural i com no, tastar la gastronomia local.
Un dels pobles que cal descobrir, si no ho heu fet ja, és Castellbò, que conserva la seva essència antiga. L’església de Santa Maria de Castellbò s’alça majestuosa. Atureu-vos a admirar-la i no us perdeu detall de la seva façana i de la seva porta. Per arribar-hi, trobareu al vostre camí una munió de cases d’estil medieval testimoni de temps passats.
La visita a Castellbò sempre té un al·licient suplementari, i és el dinar a Cal Buchaca, que mai decep. S’entra a l’establiment per una petita botiga de comestibles i s’accedeix al restaurant que conforma la planta baixa de la casa.
L’amable i diligent Maria Àngels, filla de la casa, ens rep amb el seu somriure benvolent que ens acompanyarà durant tot el dinar. El menú ja està establert i comencem amb una fusta amb embotits casolans exquisits que talles a voluntat amb predilecció per la llonganissa i el bull. Una plata d’amanida i tomàquet arriba aviat. En els temps que corren, en els quals és difícil trobar productes de l’hort que tinguin gust, és un plaer menjar un enciam que realment sigui fresca i tingui el gust que ha de tenir justament amb uns tomàquets saborosos.
Mentre esperem la continuació donem una ullada al voltant del menjador, on hi ha fotografies de la família i algun animal dissecat, com ara el cap d’un porc senglar, un esquirol i una guineu que ens ensenya les dents. El gramòfon prop de la barra ens fa pensar en temps passats que segurament animaven els vespres en aquest petit racó de paradís.
L’excel·lent arròs de muntanya que cuina amorosament l’Angelina Pujol, la mestressa de Cal Buchaca, és sens dubte un dels millors de les contrades. Hi conflueixen tots els gustos de la bona vianda i cuinat al foc de terra que li confereix un gust especial que embolcalla les papil·les i els nostres records durant dies. Per als qui són més menjadors, poden tastar les sublims costelles de xai. I ja per acabar tenim les postres de músic acompanyades d’un porró de moscatell.
En Joan Buchaca ens recorda la tradició familiar en oferir unes menges increïbles. L’origen de la casa és força antic i a l’inici se’ls coneixia com a Cal forner. Temps on preparaven més de dos-cents pans de dos quilos i 25 coques de deu metres de llarg que feien les delícies dels vilatans.
Ja fa cent anys que van començar a donar menjars de la mà de l’Agustina i de la seva filla Lola, padrina d’en Joan, on els esmorzars eren a base de torrada, arengada, botifarra i d’un vas de vi. Cada setmana mataven set o vuit tocinos. La gent n’engreixava tres i se’n venia dos. A Cal Buchaca els compraven i mataven i feien unes excel·lents botifarres blanques i negres.
I així marxem de Castellbò amb un a reveure amb la voluntat de tornar a assaborir un exquisit àpat a Cal Buchaca i gaudir de la conversa amb els nostres amables hostes.