Recordo quan, als anys 90, el país ni tan sols disposava d’un pla de sanejament de les aigües i encara no s’havia construït cap depuradora en tot el territori. Aleshores, les aigües residuals s’abocaven directament al riu, fet que comportava una imatge molt dolenta per als nostres visitants i era una font de malestar continu per al veí del sud. Acabat d’arribar al país, la veritat és que no entenia com un país dedicat bàsicament al turisme no destinava més esforços al que, com es diu habitualment, és el seu principal atractiu: la natura. Transcorreguts ja uns anys, la realitat és avui dia molt diferent i la situació ha millorat, no només pel que fa a l’estat de les aigües sinó en altres aspectes relacionats amb el medi ambient, gràcies al fet que cada vegada són més els mitjans que s’hi destinen (ahir mateix el Govern va presentar vuit minideixalleries). Tot i així, encara hi ha massa abocaments incontrolats al riu i, per exemple, els resultats esperats pel que fa al reciclatge de residus encara són lluny de ser els òptims. La impressió que tinc és que no ho estem fent bé del tot, i que ho podríem fer-ho molt millor. Crec, a més, que hi ha un cert relaxament tant dels responsables polítics com dels mateixos ciutadans, que ens porta a un conformisme i ens pot fer recular en els avenços assolits, que han costat molts anys. Reconèixer això, amb autocrítica, hauria de ser el primer pas per donar una embranzida real a la feina pendent en aquest àmbit, amb l’objectiu que, algun dia, per fi puguem dir amb orgull que un petit país com Andorra és un exemple pel que fa a determinats indicadors mediambientals.
