Cal (o no) una borsa d’habitatge

Una borsa d’habitatge és un instrument que moltes administracions posen en marxa per incidir, encara que sigui molt moderadament, en el mercat immobiliari i facilitar als ciutadans trobar un habitatge de lloguer. Aquí, pel que es veu, no feia falta una iniciativa d’aquest tipus, o sí..., decisió que depèn òbviament del responsable polític de torn. El cert és que el maig del 2006 el Govern posava en funcionament la borsa d’habitatge d’Andorra. Es buscava, segons el decret de creació, que els habitatges de titularitat privada desocupats es posessin a disposició del mercat immobiliari en un moment en què, es deia, no hi havia pisos de lloguer disponibles i els preus s’havien incrementat. L’avantatge, per als usuaris, era que podien accedir a un habitatge a un cost una mica més reduït, d’entre el 10% i el 15%, que el preu de mercat, mentre que els propietaris gaudien d’una major seguretat en actuar l’administració de mitjancera. El gener del 2016 el ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior eliminava la borsa d’habitatge adduint que l’oferta de pisos de lloguer era superior al que passava feia tan sols uns anys i que el preu mitjà havia baixat, fet que havia portat a una absència de sol·licituds per acollir-s’hi. Es tracta, doncs, d’un exemple clar de les poques ganes que hi ha de portar a terme polítiques públiques que complementin el lliure funcionament del mercat. ¿No seria la borsa d’habitatge, si es fes com una iniciativa ben publicitada, una bona eina per a totes aquelles persones interessades que tenen dificultats per trobar pis? Potser sí, i tornaríem a la situació del 2006...!