El conveni bilateral que avui formalitzen a París el cap de Govern, Antoni Martí, i el primer ministre francès, Bernard Cazeneuve, per a la millora dels accessos a Andorra ha estat presentat per l’executiu com un gran acord. Per fi sembla que des del veí del nord s’atendran les velles reivindicacions d’un millor condicionament de les carreteres que enllacen amb Andorra. Això sí, s’ha de tenir ben present que s’ha aconseguit desbloquejar aquesta qüestió a cop de talonari. Els perjudicis que, sobretot per al Pas de la Casa, habitualment comporta el tancament de
l’RN-22 a causa del perill d’allaus durant alguns dies a l’hivern són importants el que obliga, en primer lloc, a donar la benvinguda a qualsevol millora que es pugui materialitzar en el menor espai de temps possible. Ara bé, una altra cosa, molt opinable, és que Andorra hagi de contribuir econòmicament per sufragar en part els treballs que s’han de fer. Personalment encara se’m fa difícil de pair –vull pensar que potser és per falta de pedagogia dels polítics a l’hora de fer una mica de llum sobre afers com aquest– que Andorra hagi de finançar de manera paritària unes obres de les quals es beneficiaran de manera exclusiva unes infraestructures viàries que estan més enllà del territori andorrà, tot i que això pugui afavorir l’arribada de turistes. I és que la pregunta que ara ens podem fer és si, en base al tradicional equilibri que Andorra manté amb Espanya i França, estarem també obligats a partir d’ara a costejar les millores que es puguin fer a les vies que porten al país des de l’altre costat.
