Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Gibert

Manel Gibert

Filòsof i escriptor

 

 

Cal Pal




Fa un dia rúfol típic de primavera a la vall d’Ordino. Si no, hauria baixat a peu o amb bicicleta. Arribo abans d’hora. David Bowie crida “Oh, we can be heroes just for one day.” El sol reverbera en els núvols. Les grandalles besen el Prat del Jordà. I el riu canta, remou l’aire al pont del Camí Vell de la Cortinada.

La guia em reconeix. Li vaig dir que li ensenyaria una vista pintoresca d’un llibre. Confesso que vinc amb l’objectiu de retratar amb paraules la màgia de l’espai. Ella, atenta, enamorada d’aquest refugi vital, em diu que Cal Pal, bastida entre els segles XVI i XVII, és una de les edificacions civils més antigues del país.

Observo musicadures minucioses sobre llindes, finestrons, l’escudeller i les portes de l’armari de la vaixella de les grans ocasions, encastat en una paret mestra. L’escàs mobiliari (s’ha optat per una museïtzació austera) no és propi de la casa; tanmateix, llueix dins l’ambient despullat d’elements afegits, buit com el no-res que el fa ser.

Crida l’atenció un fresc de la marededéu al dormitori que dona a la llar de foc, ocupat antany pels ancians de la família o pel capellà. També aprecio la rusticitat dels pisos, les escales, els envans, la balustrada de la galeria de la sala de més amunt, tot de fusta. Trepitjo, encantat, la pedra irregular al sòl de la cort. I admiro l’immens colomer magníficament integrat a l’estructura de l’edifici: l’alçat rectangular, el llosat piramidal i, a la façana arrebossada, les bigues transversals convertides en distintiu gràfic d’aquest centre de reflexió al voltant del nostre patrimoni natural i cultural. Mereix una menció especial la meravella de les pintures, repartides per les estances, de l’artista recentment desaparegut Jordi Fulla. Representen, en el marc del projecte de recuperació Primera Pedra (vegeu a calpalandorra.com), part del llegat de construccions de pedra seca al Principat. L’artista igualadí en capta l’essència poètica, la seva adaptació al medi sense malmetre’l. Cada peça és una revelació: la visió indefinida en la distància curta esdevé nítida, presència imponent, a mesura que em vaig allunyant de les imatges. Els codis estètics plasmen la realitat amb atmosferes d’una força inenarrable.

A fora, el cel s’ha entelat i cau un plugim finíssim, però no puc evitar obrir el llibre per tal d’examinar de nou la fotografia de Frederick Deverell que li he mostrat a la Irene. Des de l’elevació del Barrer de Sucarà, a la tardor del 1884, la carretera és camí ral; el pont, palanca de troncs; l’església senyoreja a una banda; les cases de pedra vista del mig del poble s’agenollen; les posts per rentar la roba s’inclinen a la riba, davant d’una peixera que desvia l’aigua cap a un rec, i, a l’altre extrem, Cal Pal s’alça, blanc i negre, majestuós com David Bowie, que ara plora: Wild is the wind.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic