En un món on les presses són les que manen i el menjar preparat està a l’ordre del dia, dona gust poder assaborir les diverses propostes que els restaurants massanencs ens han ofert durant les jornades de tardor del mes d’octubre.
Un plaer en tots els sentits d’assaborir la nostra cuina elaborada amb productes autòctons i de temporada. Sempre és un goig degustar l’excel·lent cuina del restaurant Borda Raubert, però avui us portaré cap a Cal Serni, a Calvinyà, propietat també de la família Troguet-Pal.
A uns cinc quilòmetres de la Seu d’Urgell, trobem Cal Serni, des d’on podem admirar unes fantàstiques vistes panoràmiques i gaudir les formoses flors de colors vius que envolten tota la propietat. La casa de pagès es va construir al segle XV i han sabut conservar la casa pairal, una memòria viva de com vivien els nostres avantpassats. L’acollidor menjador de la casa pairal ens transporta al passat a través dels seus mobles, com ara l’escudeller i els diversos utensilis que la família ha tingut el gran encert de conservar.
Les menges també ens han transportat a un passat de gustos oblidats on tot el que ens serveixen ve de l’hort i de la granja familiar. Sabors que omplen amb tots els gustos el nostre paladar i flaires que embolcallen els nostres sentits. Els formatges estan elaborats de manera casolana i fa les delícies de tot amant. Encara tinc al record el deliciós menú degustació que ens van oferir amb la sobrassada de producció pròpia amb formatge de cabra i nous, el carbassó farcit amb recuit i fruits caramel·litzats, l’excel·lent i sorprenent nyàmera (tupinambo), la selecció de formatges de vaca, ovella i cabra, la crema de carbassa, el remenat d’ous amb xampinyons, l’arròs de muntanya, el caneló d’espinacs, el guisat de vedella i per acabar el mil fulls de nata amb gerds. Unes menges exquisides!
En Josep Maria Troguet fa de la seva professió una passió que encomana als comensals delitosos d’assaborir una gastronomia de la terra sense artificis. A Cal Serni l’acolliment és excel·lent, càlid i proper regalant una jornada entranyable per al record. Abans de marxar, passeu pel rebost, on podreu emportar-vos formatges, embotits, melmelades i altres productes elaborats amb tota delicadesa i dedicació.
Necessitem tornar a recuperar la nostra cuina tradicional, la cuina del Pirineu, i s’ha d’agrair l’esforç de famílies com la Troguet-Pal, que lluiten perquè no es perdi i de retruc ens en fan partícips.
I no puc acabar l’article sense agrair al Xavier Altimir i a l’Olimpia Gálvez, sabedors de com m’agrada la història de les contrades i recuperar tradicions, la seva generositat en explicar-me un bocinet de la història de Calvinyà i de la seva família.
