Els governs tenen l’obligació d’analitzar i projectar els reptes que el país té al davant i elaborar el full de ruta que, sense que sigui inamovible, ha de guiar el procés de transformació que cal realitzar. El passat 29 de juny vam tenir l’oportunitat de reunir-nos amb els caps negociadors de la Unió Europea per a l’acord d’associació amb Andorra. Els liberals vam plantejar tres temes que entenem que són importants en aquest punt de la negociació. Primerament, vam plantejar quins avantatges per a Andorra està aportant la negociació de l’acord, tenint present que fins ara s’ha parlat, i molt, sobre el tema del tabac, un tema importantíssim per al país, però no s’ha parlat gens d’altres temes. 
La manca d’estudis d’impacte per part del Govern sobre els avantatges i els costos d’un hipotètic acord dificulten entreveure les possibilitats per a Andorra en altres sectors. Davant la data de caducitat que s’ha acordat d’un dels pilars econòmics quant a ingressos de l’Estat, és evident que l’accés al mercat interior de la UE és un gran avantatge, però per competir en què? Aquesta ha estat la segona preocupació i demanda que vam plantejar als responsables europeus. Quin suport estratègic i econòmic rebrà Andorra per afrontar aquesta transformació que haurem de fer sense cap dubte si volem tenir accés al mercat europeu? Vam trobar a faltar un compromís més ferm per part dels negociadors europeus, que es van limitar a dir que donaran suport perquè Andorra pugui trobar oportunitats en altres sectors. Quin tipus de suport, estratègic i econòmic? Sobre el suport econòmic cap compromís, cap gest de part de la UE de moment. Els negociadors no van evitar cap contestació al respecte, i hauria estat una bona oportunitat per demostrar que la UE entén el gran esforç que farà Andorra en deslligar en trenta anys la seva estructura econòmica i agrícola del sector del tabac. Que el país ha d’evolucionar cap a un model més diversificat i no tan depenent d’un sol producte, que a més cada cop és una indústria més pressionada com la del tabac, és una aposta estratègica de país que compartim. Però ni la UE ni el Govern estan donant alternatives creïbles a hores d’ara, i lamentem que el Govern de DA hauria d’haver arrancat el compromís inversor de la part de la UE en algun sector ja identificat i no deixar-ho tot a l’atzar. 
Vam demanar als negociadors europeus que, seguint el model d’Estònia, la UE aposti per Andorra i ens ajudi a fer aquesta transformació cap a la que ens volen portar amb suport estratègic, però també econòmic. És evident que la UE ha contribuït en molts països en la seva transformació, i que eren països membres de la Unió Europea. No és el cas d’Andorra, on no serem membres de ple, però, a la vista dels compromisos que adquirirem i els esforços que estem fent, un suport econòmic, que segurament serà molt petit per al pressupost europeu, seria el senyal que han entès el gran moviment i esforç que estan demanant al país.  Perquè sense cap dubte ens haurem d’esforçar, i molt, per complir amb tot el que ens demanen, i aquesta va ser la tercera petició que vam realitzar; quin grau de flexibilitat tindrà la UE amb el volum ingent de directives i actes reglamentàries que haurem d’assumir si l’acord s’accepta. De nou, una resposta poc concreta i molt generalitzada que dona poca seguretat, ja que se’ns va dir que no tota la normativa serà de compliment, només aquella que sigui aplicable per a Andorra. Una obvietat, doncs, si no tenim ferrocarrils, com van dir, no ens aplicaran directives sobre aquest sector. Veig poca predisposició a fer esforços des de Brussel·les per entendre la realitat andorrana, i això és preocupant. 
La transitòria del tabac de trenta anys és important, però què passa l’endemà? El nostre germà gran europeu ens empeny a fer un camí arriscat, i ens diu que arribarà un moment que ens deixarà sol. Tothom creix i ha de caminar per si sol, el problema rau en el fet que aquest germà gran no ens dona cap seguretat de com ens acompanyarà durant el viatge, i el trajecte és arriscat perquè ens hi juguem molt.  
La UE no ens pot demanar una transformació de país sense implicar-s’hi i ajudar-nos, i el Govern no pot pilotar una transformació sense model. Si la UE creu en Andorra i vol que l’acord d’associació tingui un gran suport entre les andorranes i els andorrans, que el seu compromís sigui més fort del que està demostrant fins ara.