Cal un model de polítiques socials

El debat monogràfic que celebrarà el Consell General el proper 17 de novembre sobre polítiques socials promet ser molt interessant. Primer s’ha de felicitar el PS per ser el promotor de la iniciativa i també els grups parlamentaris per haver acceptat la idea. Aquesta és una qüestió que ha protagonitzat molts debats parlamentaris al llarg dels últims anys, però per la seva importància és bo que s’hi dediqui tota una sessió. I és que si bé se n’ha parlat en reiterades ocasions en seu parlamentària, la veritat és que no ha quedat gens clar quin és el model que cadascú defensa en aquesta matèria. I és que la majoria de vegades hi ha hagut una discussió simplista sobre si hi ha hagut o no retallades o si s’han de destinar més o menys diners a determinades prestacions. Del que no hi pot haver cap dubte és que en els últims anys s’han destinat cada vegada més recursos a polítiques socials, malgrat que encara puguin ser insuficients. El que fa la impressió, però, és que no està tan clar quin és el model que es pretén aplicar més enllà d’una suma de partides disperses i inconnexes. Es tracta, per tant, d’una gran oportunitat perquè les formacions polítiques defineixin de manera clara i intel·ligible per a la ciutadania quines són les seves propostes. L’Estat del benestar que hem assolit a Andorra encara és molt minso si es compara, en general, amb el que hi ha en altres països de l’entorn europeu. Per tant, hauríem de tenir ben definida la direcció en què cal avançar per posar-nos al mateix nivell o, per què no, superar-lo, tenint també presents quins són els recursos que ens podem permetre gastar en cada moment.