Buscar llibres per regalar i comprar per Sant Jordi, regalar i comprar llibres a seques, és un dels grans plaers d’aquesta vida. Llegir-los també, evidentment. A part d’Ametlles torrades, de Pilar Burgués, 14 d’abril, d’Antoni Caus, i Coca masegada de Maria Cucurull –qui s’havia d’imaginar que una dona tan dolça com ella es tornaria negra i criminal– tres llibres que es presenten aquesta setmana, i els Tafetans de justícia, de l’artesà i artista Sergi Mas, busco més llibres.   
Soc inofensiva dins d’una joieria, però no dins d’una llibreria. Tinc curiositat per Un Aladí i dues llànties, de Jeanette Winterson, que tant em va agradar a Per què ser feliç quan podries ser normal, així com per les novel·les de Pol Guasch i Carles Rebassa. També m’agradaria tornar a riure amb la lucidesa d’aquella Empar Moliner de fa anys, per això ho intentaré amb Instruccions per viure sense ella. Regalaré Mesopotamia, la biografia de Gertrude Bell escrita per Olivier Guez sobre una dona que va traçar les fronteres d’Iraq, un llibre amb aires de novel·la que ajuda a entendre molt bé el vesper que era i és l’Orient Mitjà. I l’argentina Claudia Piñeiro, novel·la negra, una mica més lleugera: Catedrales o La muerte ajena. 
Busco informació sobre Una casa sense diaris: del paper a les pantalles, d’Ariadna Oltra. El web d’una gran llibreria, part de la galàxia d’un gran grup editorial, m’informa del temps estimat per llegir-lo. I m’ofereix: “Calcula tu velocidad de lectura”. Em dona un text per llegir. Resulta que llegeixo 295 paraules per minut i trigaré 4,5 hores. El text per calcular és un fragment de Los pazos de Ulloa, de la gran Emilia Pardo Bazán, publicat el 1886. El dia de Sant Jordi compraré el llibre d’Oltra, m’interessa l’evolució de les fonts d’informació, de com coneixem –una mica només– el món i m’encanten els diaris de paper. Però, abans, em vaig indignant amb la calculadora. Per què és important la velocitat? Per què necessito saber la meva velocitat de lectura? Per competir amb qui? Per apostar amb algú? Per planificar la meva agenda lectora com un robot? No se m’acut cap motiu. Llegiré Los pazos de Ulloa o el llibre que jo triï a la velocitat que em doni la gana. Calcula-la tu la velocitat... 
Ja sento dins del meu cervell el riure dels individus que conviuen amb mi, com quan m’indigno amb l’algoritme que em diu què he de llegir, quina sèrie he de mirar, com quan m’enfado a les botigues de roba amb aquell forat ple de sensors on he de pagar, mentre les persones estan plegant roba als emprovadors com esclaus del segle XXI. 
La setmana que ve, i sempre, regaleu llibres, compreu llibres a les llibreries de les persones, sense algoritmes ni calculadores de velocitat lectora. Llegiu el que us doni la gana amb tota la calma, la lentitud i el plaer del món.