Rafael Anglès (1730-1816) és un compositor natural de Ràfels (Matarranya) molt des-conegut, autor d’una abundant obra parcialment destruïda, ara dispersa per arxius. Mal-grat que passa desapercebut a la història del teclat ibèric, a l’ombra del pare Antoni So-ler, atresora una riquesa inventiva que pot captivar aficionats al classicisme, melòmans en general i públic no avesat a aquest tipus de sonoritats. Anglès és, alhora, profund i accessible, líric i dramàtic, dinàmic i meditatiu.
Eclesiàstic erudit, bibliòfil, mestre de capella a la col•legiata d’Alcanyís, més de mig segle organista titular de la catedral de València, Anglès deixa traslluir, en el centenar de composicions profanes que ens ha arribat, esquemes complexos, evocacions de caràcter popular i un fort component passional. L’exemple més famós és l’Ària en re menor. Tot i ser coetani de Haydn, que l’influeix, com Scarlatti, i sobreviure a Beethoven i Schubert, l’estil galant que practica queda endarrerit envers els corrents europeus més avançats de l’època, fet que no minva la qualitat d’uns temes que també incorporen trets plenament romàntics, com ara la intensitat sentimental.   
Parlem d’ell aquí perquè avui Ignacio Ribas estrenarà, a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana, en primícia absoluta, onze de les setze sonates inèdites d’Anglès que aviat publicarà en CD, sota el mateix títol que la vetllada: Callada bellesa. Formen part d’una magnífica col•lecció de quaranta còpies manuscrites recuperada de resultes d’una donació al mestre Diego Ramón, que la va regalar al seu col•lega Ignacio Ribas. En l’escrit introductori de l’enregistrament, Ribas diu d’Anglès: “Las partituras conservadas dan fe de un trabajo original, de una gran sensibilidad, de un espíritu muy afín a los ideales ilustrados de claridad y transparencia, y rico en contrastes, con una particular intención emotiva en sus adagios frente a la luminosidad de los allegros.”
Ignacio Ribas, valencià, fa 25 anys que resideix a Andorra i realitza tasques de restaura-ció, pedagògiques, compositives i promocionals en l’àmbit organístic. No sols és un intèrpret virtuós reconegut internacionalment, sinó un estudiós enamorat de l’instrument “total”. El seu compromís intel•lectual i afectiu es reflecteix en activitats destinades a estendre la coneixença i l’ús de l’orgue amb l’organització de concursos, festivals, audi-cions i visites divulgatives.   
Els assistents al concert, d’entrada gratuïta, trobaran dues sorpreses que penso que els agradaran: una música harmoniosa i brillant que alterna les dimensions espiritual i festiva en els moviments lents i ràpids, i el detall singular que, entre peça i peça, es recitaran sengles textos poètics composats expressament per a l’ocasió. Al final, en sortir al carrer, esperem que els oients s’enduguin un silenci més dens, més tendre, més nítid.