Calvet i el turisme de la memòria

Després dels imprescindibles Les muntanyes de la llibertat i Huyendo del Holocausto i molta feina en projectes de memòria històrica, l’historiador Josep Calvet, màxim especialista en el pas de refugiats pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, publica Sort–Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme (Pagès editors). 
Sort–Tel-Aviv pot fer passar molt bones estones als interessats en la història. És un relat de l’apassionant història de dues bessones, Rachel i Fanny Gewürz, separades pel nazisme en plena adolescència, a partir d’una carta que va ser enviada per Fanny des d’un hostal de Sort a Rachel a Tel-Aviv i retornada al Pallars. Una novel·la que no necessitava cap ingredient de ficció, perquè ja era prou interessant: la recerca de la destinatària de la carta i la reconstrucció de totes les vivències de les dues bessones. Una història que ens apropa als joves agrupats clandestinament en granges a França.
El llibre constitueix una important reflexió sobre la memòria històrica, sobre el paper de les institucions, sobre la necessitat de més reconeixement de les víctimes, però sobretot, per l’universal silenci sobre la deportació, els camps nazis, el pas pels Pirineus i les peripècies dins de l’Espanya franquista de les víctimes de tot plegat. Ja sigui una jueva que ha travessat mig Europa, ja sigui un pallarès torturat als camps nazis, tots tenen un element en comú: el silenci dins de casa, amb la seva família.
I en quart lloc, Sort–Tel-Aviv  és una explicació i defensa del turisme de la memòria. “D’ençà de l’any 2013, la Diputació de Lleida desenvolupa el projecte Perseguits i Salvats, a mig camí entre la memòria, la història, la cultura i el turisme. Un projecte sustentat sobre uns fets històrics com van ser la fugida del nazisme de famílies jueves a través del Pirineu i que inicialment es va desenvolupar en el seu vessant cultural però que vol acabar centrat en el turisme de la memòria. Per això s’han recuperat i senyalitzat sis itineraris utilitzats pels fugitius de la Segona Guerra Mundial”, explica Calvet, que relata l’impacte dels israelians en la zona. 
Calvet és un historiador de la Universitat de Lleida i a vegades se li escapen les enumeracions de dades i protagonistes, que poden resultar una mica feixugues al gran públic, però la força dels fets que narra acaba guanyant. 
Andorra apareix fugaçment, a Sort–Tel-Aviv, per exemple quan una entrevistada a Israel en parla. És Rachel Antman i Calvet explica: “ens mostra un objecte molt valuós per a ella. La petita bossa de mà amb la qual va arribar a Espanya a través d’Andorra l’any 1944 i on guardava les poques pertinences que havia aconseguit conservar. Un gran i entranyable record que l’ha acompanyada des de llavors”.   
Andorra va tenir històries apassionants com les de les bessones Gewürz.  Promou la recerca sobre l’època? Podria tenir un turisme de la memòria? El seu particular Perseguits i salvats?