Caminant

Darrerament, i per motius ben diversos, he optat per desplaçar-me a peu quan m’ha calgut moure per algun nucli urbà d’Andorra, deixant el cotxe ben estacionat i gaudint de l’estiu. Distàncies que es cobreixen còmodament en mitja hora o menys i que afegeixen un no sé què al dia. Bé, reflexionant-hi una mica, sí que en sé el què...
Recorrent els nostres pobles, capital i voltants, he descobert o bé redescobert indrets que tenia oblidats en la memòria. Carrers pels quals rarament es passa quan es circula en cotxe, placetes on els vehicles no poden accedir, vials sense sortida que reserven bonics racons a la mirada de qui fa l’esforç d’anar fins al final... Carrerons empedrats i cases que són el testimoni de les diferents èpoques per les quals ha passat Andorra. Ho són tant les que en els darrers anys han estat recuperades amb molt bones intervencions de conservació com aquelles que van sorgir de nova planta, durant el segle passat, alçant-se sovint en el lloc de vells edificis d’ús agrícola i ramader, i testimonien una Andorra canviant.
Caminar per les zones urbanes d’Andorra també m’ha resultat gratificant des del punt de vista de la inspiració artística. Incloc enregistraments de sons naturals en les meves composicions musicals: rierols, esquelles, el vent de l’alta muntanya... I resulta que tot caminant, si un para l’orella, rebrà sons prou interessants: un telèfon que sona dins d’una casa, converses llunyanes que vénen d’un hort, un vehicle oficial que anuncia una defunció, el so d’un munt de nens jugant en un parc...
I el que més m’ha cridat l’atenció d’aquests desplaçaments és el fet que he trobat força gent coneguda amb qui he pogut enraonar una estona. Encara que només sigui mig minut de conversa amable i cortès, sempre em fa il·lusió! Gent que feia temps que no veia i amb qui, de ben segur, anant en cotxe no hagués coincidit.
I queda per comentar el factor temps! Suposem que estem al centre històric d’Andorra la Vella, tenim el cotxe estacionat a l’aparcament vertical del Comú i hem d’anar prop de la plaça Coprínceps d’Escaldes. Si calculeu el temps necessari per recuperar el vehicle, fer el recorregut, estacionar de nou i acabar d’arribar a peu fins al lloc i ho compareu amb el temps necessari per fer el recorregut a peu, veureu que la diferència és mínima. Pocs minuts en tot cas... I els beneficis, més enllà d’assegurar-vos un mínim d’activitat física, són més que gratificants!
A veure si un dia d’aquests ens creuem pel carrer!