Caminar mirant el terra

A l’estiu, quan estem a fora i a l’aire lliure, tenim temps per anar-nos fixant en les diferents coses que l’entorn ens presenta. Ho veig pels escrits de companys: a alguns la inspiració els ve passejant per la muntanya; a d’altres, pedalant en bicicleta o simplement gaudint de la natura. Com que la meva natura és més aviat contradictòria, avui us voldria compartir les reflexions que m’han vingut tot passejant per una zona urbana.

No us espereu una crítica social de la massificació humana. Avui m’inspira un element modest, tan humil que el podem trepitjar cada dia –amb els nostres peus i els nostres vehicles– sense parar-nos-hi a pensar. O no gaire, llevat que aquell dia ens hagi caigut el clauer del cotxe a través de les seves reixes.

Em refereixo a les reixes dels embornals i les tapes de les clavegueres i altres serveis que trobem en qualsevol carrer. Amb el perdó dels intel·lectuals, són pura literatura! O sense el seu perdó, m’és ben igual. A veure, alguns es dediquen a llegir les llistes d’ingredients als paquets al supermercat, però jo llegeixo les indicacions sobre les tapes de les clavegueres. Cadascú és com és, i assumeixo la meva alteritat –tot i reconèixer plenament el seu aspecte còmic.

Què hi veig, en aquestes plaques de ferro colat? Hi ha indicacions sobre les normes que han de respectar, sovint, la norma europea EN-124. Fa referència al pes màxim que pot suportar cada classe d’element. Els que s’instal·len en zones de pas de camions han de portar la indicació D400 (s’han comprovat amb fins a 400 kN de càrrega), mentre que aquells que convenen tan sols a un tràfic a peu o de ciclistes es poden satisfer amb un modest B250. Finalment, si mai teniu la intenció de construir un aeroport a l’hort de darrere de casa, recomano els F900 perquè els avions no hi caiguin a través.

El que he pogut constatar durant les meves peregrinacions amb la vista clavada a terra és que en aquest país hi ha una tendència a no fer servir les classes indicades. Veig elements de classe B en llocs de pas dels camions, i elements de classe C al bell mig del pas, quan no s’haurien de trobar a més de 50 cm de la vora. No m’indigno gaire, ja que aquestes tapes mal emplaçades encara no han cedit sota el pes dels vehicles. Un dels problemes, però, és que qui les va instal·lar en el seu lloc probablement no disposava d’una informació completa sobre les normes. Les entitats que les publiquen tan sols ho fan contra pagament, 66 € en aquest cas. Això sí que em sembla un bon negoci per a l’Aenor, però potser menys bo per als vehicles que hi transiten.

L’estiu encara és jove. Hi haurà més coses frikis a la pròxima columna. Mentrestant, porteu-vos bé i no deixeu de llegir les tapes de les clavegueres.