Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Gibert

Manel Gibert

Filòsof i escriptor

 

 

Camins escrits




Els camins escrits del Pirineu (històries a peu), títol col·lectiu signat per vint-i-tres autors del territori, publicat conjuntament per dos segells locals (Salòria i Garsineu), s’integra en el projecte anomenat Històries i Camins, amb què l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran fomenta el coneixement de rutes pirinenques mitjançant la creació literària. De fet, aquesta novetat editorial és una seqüela de La muntanya escrita, que ja va recopilar textos ambientats en entorns domèstics l’any 2015. L’Associació Llibre del Pirineu va demanar als socis relats breus de ficció situats en un recorregut de les nostres contrades. I la participació ha estat un èxit que esperem que sigui ratificat pel públic lector, almenys de l’àmbit geogràfic proper, ja que la recepció de crítica i mitjans forans, que podria ajudar a ampliar el cercle, acostuma a ser escassa i superficial. La magnitud quantitativa i qualitativa de publicacions que generem, malgrat l’excel·lent treball de divulgació i promoció que es fa aquí, té poca repercussió als centres centralistes d’influència.

Les accions, tal com era preceptiu, transcorren en indrets (inquietants, inspiradors, fascinants) de la regió que habitem i que ens habita. Els paisatges de referència corresponen a itineraris caminats de la vall Fosca, les valls d’Àneu, la vall de Siarb, el Boumort, Organyà, la Ribera Salada, les bordes de Conflent, la Seu d’Urgell, el coll de Creus, la parròquia d’Ordino, el Baridà, la vall de la Vansa i Tuixent, el Cadí, Peguera, la vall d’Angostrina i el Berguedà. Però en el brillant colofó d’Albert Villaró circulem C-14 avall i sortim del mapa: un matrimoni transporta nostàlgies en un trajecte que va de la pena i el tedi a la mar del retorn. De moment he llegit cinc contes més. Els apunto a fi d’animar-vos a resseguir tots els topants del volum.

Isidre Domenjó fa un elegant joc de màgia realista en què un ésser llegendari pren cos i s’esvaeix. Vicenç Llorca, igual que el poeta Verdaguer, demostra que “creu pregonament en la relació entre la terra i la paraula.” Jordi Pasques l’acompanya, mossèn Cinto, agafen un brot de la “ufanosa fervor de verda i acollidora ombra” d’una alzina monumental i apamen terregalls rogencs que els amaren de vida. Txema Díaz-Torrent s’arriba amb cotxe (el seu alter ego eludeix la caminada) als Banys de Sant Vicenç, es transfigura i, en un deliri digne de Joan Perucho, posa en marxa un gramòfon que resulta ser una màquina del temps. I Joan Graell sí que fa trescar de valent una periodista fogosa que descobreix l’idil·li entre una trementinaire tuixentina i un sioux de la colla de Buffalo Bill que va actuar a Barcelona el 1890 (m’ha recordat un passatge de Como agua para chocolate).

En fi, literatura d’alçada que anem atresorant i que mereixeria major reconeixement.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic