“Canastos!”

No, ja sé que no hi ha cap interjecció en català com la castellana Canastos!, d’altra banda carrinclona i que ningú ja no fa servir. Però mirin, no puc evitar que m’aparegui al cap veient Sánchez i Mamdani jugant a encistellar-la al despatx de l’alcalde novaiorquès. Així, com el mal estudiant que, després d’haver fet el gandul durant mesos, juga a “si entra, aprovo” (hi havia un monòleg boníssim al respecte al Club de la Comedia). En fi, que mentre a Ceuta s’ofeguen, aquell es dedica a la playlist; mentre desnonen octogenaris, fa altres imbecil·litats. Tot sigui per donar contingut a les xarxes.
I si només fos ell.
Sembla clar que els nostres dirigents habiten en una realitat paral·lela. Ho penso, perplexa i gratant-me el cap, en veure unes declaracions del secretari d’Estat ecretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné,  assegurant que Andorra ha evitat el col·lapse de la xarxa viària. Això està ben vist quan: u, circules a les tres de la matinada un dia feiner; dos, et teletransportes; tres, ets un secretari d’Estat tan positiu i optimista. Per a la resta, ciutadans comuns i sense el do de desmaterialitzar-se, anar amunt i avall cada dia suposa una despesa de temps i energia mental considerable, especialment si han de coincidir amb els fluxos de trànsit frontera amunt i avall durant les hores punta i els dies de més trànsit.
En això Andorra tindrà les seves problemàtiques particulars, ben cert, i també és cert que el transport públic ha millorat exponencialment. Però també és cert que moure’s és cada cop més pesat i difícil arreu. La qüestió és: per què? No ho han percebut també els ciutadans de la Seu? Aparcar un dia de mercat, fa pocs anys era complicadet, però abans o després es trobava un forat al pàrquing Doctor Peiró. Ara, ni de broma: fàcilment, la Seu és un mar de cotxes aparcats de punta a punta. I no, aquí no gaudim de cap millora en el transport públic. Més aviat al contrari.