Cancel·lem

A RAC 1 hi havia un espai setmanal –disculpin, ignoro si continua– Il·lustres execrables, dedicat a donar la volta com si fos un mitjó a la figura de personatges admirats pel que van llegar al món però que en la vida privada eren, en paraules dels autors, en algun cas “un autèntic fill de puta”. Entre tan prominents personatges, van dedicar un episodi a desbudellar les misèries d’algú tan cabdal com Albert Einstein. Efectivament, un miserable, d’acord amb el que relataven. Proposo, doncs, que atesa la manera com es relacionava amb les dones, el sotme-te’m a revisió, posem a la picota les seves aportacions a la ciència i, finalment, cancel·lem la Teoria de la relativitat pel seu procedir, tan moralment reprovable, i totes les aportacions que se n’hagin derivat.
Algú ho troba absurd? Pregunta retòrica. Però allò que sona surrealista en l’àmbit científic, sembla que cola i qualla sense problemes en el vessant artístic. Ocurrències –què voleu que us digui, amigues pseudofeministes– que a d’altres ens envien cap a la marginalitat del moviment. Revisionisme absurd i aplicació de criteris externs a la qualitat artística. No fa gaire un mític cineasta i –no tan gran– clarinetista va haver de cancel·lar una gira (podria haver passat per aquí), no fos cas que les feministes s’enfurismessin. Així que a l’hora de programar qualsevol proposta cultural, si us plau, que prèviament s’examini l’expedient moral de l’artista. I, per descomptat, que l’obra ens adoctrini i marqui el camí correcte. No fos cas que penséssim solets.
Recordem que en la cacera de bruixes allò que amuntegava la llenya sota els peus de les condemnades eren les delacions dels virtuossíssims veïns.