Dotze cantautores i cantautors d’arreu de la nostra geografia més pròxima hauran passat per la Fada Ignorant aquests dies. Tres van desfilar diumenge passat i nou ho faran el d’aquesta setmana. Us sona l’esdeveniment? Us sona l’espai? La Fada és un cafè teatre situat al centre d’Andorra la Vella on es fa música en viu, màgia (en sentit estricte i figurat), lectures de poesia i tot el que es pugui fer sobre un petit escenari. La Fada fa quinze anys que acompanya els que de tant en tant podem o volem sortir de casa al vespre i ens ve de gust sentir música en directe.
La Fada està regentada per Toni Fernàndez, que hi posa tota l’empenta i el que calgui, per tirar endavant aquest projecte tan personal.
A més, des de fa set anys organitza el Concurs de cançó d’autor, un concurs que ha agafat força renom entre els circuits de cantautors que hi ha pel país veí. N’he estat jurat en diverses ocasions i any rere any veig actuacions bones, molt bones, brillants i d’altres, perquè no dir-ho, no tan reeixides. Però és clar, pujar dalt d’un escenari no és senzill, hi ha factors que no t’ho posen fàcil, que et juguen en contra. Quan poses els peus sobre un escenari per defensar una cançó que un dia va néixer com una espurna dins del teu cap i vas anar desenvolupant, posant-ho tot per part teva, fins a tenir-la acabada esdevenint part de tu d’una manera molt íntima, amb una guitarra entre les mans, davant d’una audiència absolutament desconeguda, és normal que un núvol emboiri el teu cap i que la inseguretat aparegui, a causa dels nervis. Si superes aquesta estranya sensació que sobretot apareix les primeres vegades, pots acabar gaudint com mai. En aquest cas, exposar-te d’aquesta manera tan copsable davant de desconeguts, equiparable a despullar-se en públic, mereix tot el reconeixement, i la valentia que demostren quan pugen a les taules ja els fa guanyadors.
Sou a temps de veure la segona semifinal, que tindrà lloc diumenge vinent a les cinc de la tarda. Aquests actes estan pensats perquè la gent els vagi a veure, i malauradament n’hi va poca. De debò que no us atrau la música en directe de tu a tu, a pocs metres? Cantants explicant per què han escrit aquella cançó que segons després estaran interpretant per a vosaltres; persones properes, no mega estrelles del pop supervendes, que també està bé anar-les a veure, òbviament, però tenim a la vora de casa un local que ens ofereix la forma primigènia d’aquest mitjà de comunicació.
Us imagineu que aquest diumenge que ve, a la Fada, una noia jove, tímida i nerviosa canta una cançó que us eriça la pell i us arriba al cor? Us imagineu que no hi aneu i que l’únic que us empasseu en aquell moment sigui un avorrit episodi més d’una ensopida sèrie més de Netflix? Just en aquell instant, en aquell precís instant en què la màgia estava passant a La Fada.
No us ho deixeu perdre.
