Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

‘Canis lupus familiaris’




Thomas Woodrow Wilson, que fou el 28è president dels EUA entre 1912 i 1920, va dir que si un gos no ve a tu després de mirar-te a la cara és millor que vagis a casa i examinis la teva consciència. I no anava errat, perquè el gos ha estat, és i serà el millor amic de l’home. De l’home bo, és clar! Qui no recorda el gos de sant Roc? Aquell animaló que, quan el sant va contraure la pesta negra li portava una mica de pa i li llepava les úlceres. O l’amic inseparable de sant Bernat d’Aosta –o sant Bernat de Menthon–, amb qui sempre surt representat el qui fou prevere savoià. De fet, la llista de sants amb els seus lleials amics de quatre potes no s’acabaria aquí. Fins i tot sant Martí de Porres, el primer sant mulat d’Amèrica, tenia un gos que no el deixava ni quan era a la cel·la del convent.

Encara que sembli mentida, a la França del segle XIII va viure un gos llebrer que va ser objecte de devoció com a sant després de mort. Era conegut com a sant Guinefort, malgrat que la seva santedat no va ser mai reconeguda per l’Església Catòlica, però el seu culte va persistir fins al 1930!

Al Principat també hi ha un gos que ha pogut passar a la història gràcies al fet de ser immortalitzat al costat d’algun sant venerat a la nostra terra. Aquest és el cas del gos que surt al retaule del segle XVI consagrat a sant Cristòfol, patró de l’església que sota la seva advocació té a Anyós. En aquesta meravellosa obra d’art –atribuïda al pintor Joan de Monterde, contemporani de Miquel Ramells, Guiu Borgonyó i Joan Raimís i que va viure a Escaldes entre 1522 i 1540– que representa diferents escenes de la vida i miracles del sant i que és un dels cicles iconogràfics més rics entre els que se li van dedicar a Europa, trobem un gos dret sobre les potes del darrere i enfilat a la cama de sant Roc –en un dels plafons de banc del retaule– tot fent-li arribar amb el morro un panet com a mostra d’amistat i fidelitat.

A l’església de sant Miquel d’Ansalonga també he descobert, al retaule dedicat a sant Miquel –datat al segle XVII, obra del pintor de Sort Jeroni d’Heredia, conegut com a mestre d’Ansalonga i que diuen les males llengües que es va formar a Sevilla, a prop de Zurbarán– un fidel gos que resta assegut tot mirant sant Roc, el seu amo, mentre se li apareix un àngel, a l’esquerra del calvari central. Un gran company de vida, fidel i andorrà, al costat d’un sant molt nostre: sant Roc, patró dels pelegrins, invocat contra la pesta, les epidèmies i els mals de genoll i de pell!

I encara podríem parlar d’una altra versió més contemporània del gos de sant Roc, que hom pot veure als vitralls de Santa Eulàlia d’Encamp, obra de l’encampadà Agustí Rios i creats l’any 1998: 52 m2 de vitralls on un gos d’atura amb certs lligams amb l’autor ha quedat immortalitzat per sempre més.

I és que el cel es guanya per favors –deia Marc Twain. Si fos per mèrits, vostè es quedaria fora i el seu gos hi entraria!

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte