Canòlich i Sant Julià de Lòria són dues paraules intrínsecament lligades. La primera no s’entendria sense la vinculació que hi tenim les lauredianes i lauredians, i Sant Julià de Lòria deixaria de ser una mica Sant Julià de Lòria si no tingués el Santuari de Canòlich com un dels seus principals emblemes. Ara que som a finals de maig, és el moment idoni per reivindicar i rememorar aquesta estreta relació, tenint en compte que ens apropem al dia més important per a la parròquia, que té lloc cada any el darrer dissabte de maig: l’aplec de Canòlich.
L’aplec és una celebració religiosa que fa dècades que se celebra, però que amb els anys ha transcendit més enllà: és una tradició vinculada amb la fe dels lauredians. La fe precisament en les tradicions, però també en la germanor, els retrobaments, el recolliment, la generositat, la família i la celebració.
Perquè de nou, aquest dissabte i ja de matinada, els camins i la carretera que porta fins al Santuari s’ompliran de moltíssimes famílies, d’amics i de pelegrins de tot el país per fer la caminada tradicional. Si aquests camins parlessin, podrien explicar històries apassionants! I en dono fe, perquè des de sempre he sentit mil anècdotes que han transcorregut durant la caminada. 
També n’he viscut en primera persona, ja que ja de joveneta teníem el costum amb els amics de pujar el dia abans fins al Santuari, per passar la nit a les famoses tendes de campanya. Compartíem moments de diversió, per a l’endemà ajuntar-nos amb les nostres famílies i celebrar amb elles l’aplec popular. 
Ja uns anys més endavant, he pogut ensenyar als més joves de la família el que simbolitza Canòlich per als lauredians, fent un bon àpat de celebració als boscos propers, en acabar la missa principal del migdia. Aquesta missa es fa a l’esplanada del Santuari (a diferència de la matinal, que es fa l’interior), un entorn privilegiat a més de 1.600 metres d’altura, amb vistes a bona part de la parròquia. 
En l’actualitat, i ja com a consellera general, continuo pujant-hi amb la il·lusió intacta, constatant la solemnitat i importància que té l’aplec de Canòlich. Al migdia s’omple d’autoritats de la parròquia i de fora, tot i que és una jornada en què, definitivament, no hi ha colors polítics, diferències socials o d’edat. A Canòlich, tots som iguals. 
A Canòlich tots assistim a missa, ballem sardanes, i posem ciris a la verge per recordar els que ja no hi són, també per aportar salut, amor i benestar als que hi som. Participem en un acte simbòlic i singular, que no es fa arreu del país: el repartiment dels pans beneïts. Genera llargues cues de gent, que n’apleguen per a ells o també per a aquelles persones -gent gran, per exemple-, que no han pogut pujar. Si aquell dia no mengem pa beneït, el dia no és complet. Les tradicions manen, com la que diu que se n’ha de guardar un tros durant tot l’any.  
És també tradicional engalanar el poble els dies previs a dissabte i celebrar actes populars, per començar a escalfar motors. Fa dies que les banderes de la Mare de Déu de Canòlich onegen als balcons. Tot està preparat per al dia de la patrona de Sant Julià de Lòria, una jornada que ens fa sentir orgull i emoció a parts iguals.