Canòlich, 800 anys

Una vegada hi havia un pastor, fill de Bixessarri que, cuidant les seves ovelles, veié un ocell tan acolorit i tan mans que no dubtà a agafar-lo per tal d’ensenyar-lo al poble, però quan obrí el sarró no era a dins. Tornà al mateix lloc i el trobà de nou. I sempre que l’agafava desapareixia i tornava al lloc on l’havia vist per primer cop. Decidit a saber què passava, tornà per tercer cop a l’indret i el capritxós ocell sobrevolava un roc que, després de fixar-s’hi el pastor, tenia un nínxol que protegia una talla de fusta, la imatge d’una marededeu que tots van interpretar com un desig diví i, per això, van decidir construir-hi un santuari a 1.635 m d’altitud: el santuari de Santa Maria de Canòlich.

D’aquest fet miraculós, se non è vero, è ben trovato, en farà, el darrer dissabte de maig, 800 anys! No cal dir com és d’important per als lauredians la Mare de Déu de Canòlich, una humil i austera talla de fusta policromada del darrer terç del segle XII, que des de temps immemorials es venera com a patrona de Sant Julià de Lòria.

Ara fa cent anys es va tirar la casa per la finestra, gràcies a una subscripció popular (o “reclam”) entre els fills de la parròquia per commemorar els 700 anys de la troballa. Aquell any es feu a l’agost. La nit del dia 13 un grup de joves armats dormiren a Canòlich per acompanyar la Verge el matí següent com a guàrdia d’honor. De bon matí, el dia 14, devots lauredians es dirigiren al santuari portant un tabernacle per traslladar la Verge. Després d’una missa oficiada pel rector d’Os, mossèn Joan Duró, que era fill de Sant Julià i vingué especialment per a l’ocasió, una gran processó portà la verge fins a Santa Filomena d’Aixovall. Després de vestir la imatge amb sedes brodades d’or i un penjoll de joies ofert pel lauredià Josep Camps Moliné, la patrona de Laurèdia sortí en carrossa per entrar, triomfal, a l’església parroquial, amb estendards, visques de la gent i l’escamot de joves armats.

Rebuda amb música, una poesia llegida per la jove Lola Vila i un himne compost pel lauredià mossèn Enric Marfany, l’estimada patrona de Sant Julià ocupà un lloc preferent a l’altar de l’església. Els lauredians feren tres arcs triomfals per rebre la patrona i aquell vespre coets i focs japonesos ompliren el cel lauredià. Els festejos es perllongaren fins al dia 17, data en la qual la Verge de Canòlich tornà al seu santuari.

Així visqueren els lauredians fa cent anys el 700 aniversari de la patrona, coronada canònicament l’any 1999. Aquest dissabte en farà 800 que es trobà la imatge i Sant Julià ha declarat el 2023 com a l’any de Canòlich. Segur que els milers de pans beneïts que cada any omplen les cases lauredianes seran més nombrosos que mai i la Mare de Déu de Canòlich, patrona de Sant Julià –i patrona dels contrabandistes– ajudarà els lauredians perquè com resen els goigs “Vós sou comtessa i Senyora de totes les nostres valls i ens defenseu tothora de bandidatges i mals”.

Gaudim d’aquesta vella i bella tradició. Com deia William Somerset Maugham “la tradició és un guia, no pas un carceller”.