Canvi climàtic i riscos naturals

Avui dia hi ha poques veus que neguin de manera convençuda el canvi climàtic, tot i que per molt clares que siguin les evidències encara resten alguns miops. Per tal de copsar aquesta realitat només cal seguir una mica els mitjans de comunicació per adonar-se que gran part de les notícies versen sobre meteorologia, bé sigui per temperatures anòmales o en la faceta més destructora en forma de catàstrofes naturals com incendis o aiguats. La informació caldria complementar-la amb la consulta de publicacions científiques per tal de comprovar de primera mà els canvis i extreure individualment conclusions.

Entre les asseveracions més rellevants dels experts és que els fenòmens meteorològics tendiran cada vegada a ser més extrems. Les conseqüències més directes comportaran que els factors naturals esdevindran un dels factors principals de les migracions humanes al segle XXI. En l’economia, per causa de les destruccions o l’afectació a l’agricultura, els costos seran cada vegada més elevats. A més a més, s’ha d’afegir que els possibles períodes de retorn d’una catàstrofe queden devaluats per la incertesa i la difícil predicció.

Per tot això cal que els països tinguin unes polítiques previsores a llarg termini, ja que afecten l’economia i la seguretat de les persones. Al nostre territori, el turisme hivernal i les estacions d’esquí poden trontollar. Per aquesta raó, als congressos de viabilitat hivernal el canvi climàtic és tema un prioritari. El nostre país està immers en un context geogràfic altament vulnerable i cal preveure l’escenari per tal d’avançar-se amb alternatives a l’esquí.

I un altre dels factors del canvi climàtic són els probables períodes de sequera. D’aquesta manera, un dels elements consubstancials al canvi climàtic que no s’ha de perdre de vista és el subministrament d’aigua. Històricament, a Andorra s’han registrat unes estadístiques que evidencien que el consum per habitant és molt elevat, segurament pel fet que sempre n’hem disposat i de manera abundant. Per aquesta raó, qualsevol actuació impulsada des de l’Administració per incentivar-ne un ús racional hauria d’anar lligat amb la congruència recíproca.

Però, disposem de reserves suficients en cas d’un període sever de sequera? Quina és la capacitat màxima de població que pot acollir el país per garantir-ne el subministrament de manera sostenible?

A Andorra, malgrat que es fan accions i plans de sostenibilitat, per una banda es vol potenciar i difondre el país des del vessant natural, però per l’altra ens entestem amb la dèria dels afegits a la muntanya, així com continuar amb l’antropització del territori. Els sucosos ingressos que provenen de la construcció esvaeixen en la major part de les ocasions la reflexió profunda del que cal per a un futur sostenible i la minimització del risc. 

No es tracta de viure en un estat permanent de catastrofisme o de visions apocalíptiques, ni tampoc de tancar-se en posicions radicals, però no podem fer com si no anés amb nosaltres i cal ser proactius. Al Principat d’Andorra tenim la sort de tenir organismes pluridisciplinaris amb moltes xarxes d’investigació, personal altament qualificat i logística per poder esdevenir referents.

La sostenibilitat, cura del medi ambient i prevenció dels riscos naturals no només han de ser accions puntuals que ens anestesiïn la consciència. Les accions a voltes suposen  prendre decisions que obliguen a fer alguns sacrificis col·lectius que no comporten rèdits polítics. No obstant això, l’oportunitat d’intentar salvaguardar el planeta  es mereix l’esforç.