Canvi d’any

Tot just hem encetat l’any 2021. Que els anys comencin el primer dia del mes de gener no és ni tan antic ni tan comú com ens pugui aparentment semblar; ni tampoc ho és que l’any que iniciem sigui el 2021.

Si ens referim, per exemple, a d’altres calendaris, el nostre any 2021, o més ben dit el seu inici, correspon (ja que els inicis i la durada de cada un dels anys és diferent segons el calendari) a l’any 4718 en el calendari xinès (dedicat al bou), a l’any 5718 en el calendari jueu, a l’any 1442 en el calendari musulmà o a l’any 2562 en el calendari budista. I això, per no parlar d’altres calendaris vigents com ara el maia, els dels coptes, el persa, el tailandès... Parlant del nostre entorn més immediat, no va ser fins a principis del segle XX que els darrers països europeus no van adoptar l’actual calendari, conegut com a calendari gregorià. En el cas de Rússia, l’adopció es va fer en finalitzar la revolució de l’any 1917, i en el cas de Grècia, que va ser l’últim país europeu a adoptar-lo,  el 1923.

L’inici d’any no ha estat al llarg de la història, referint-se només a Europa, sempre el primer de gener; durant segles l’any començava coincidint amb la lluna plena més propera a l’equinocci de març, els idus de març. Posteriorment, i tot i la important presència de Roma i de la seva cultura, a Europa existien diferents dates d’inici de l’any, i les preferències eren altres dates que no pas la de l’1 de gener. En la zona mediterrània, l’any nou se celebrava a la primavera, en canvi els pobles del nord preferien celebrar-ho durant l’hivern. Ja ben entrats en l’era cristina, l’inici d’any se celebrava en dates com ara el 25 de març, el diumenge de resurrecció (curiosament de data variable), l’1 de setembre o l’1 de març, per posar només alguns exemples. Si bé els francs van adoptar la data de l’1 de gener cap al segle VIII, aquesta va patir canvis posteriorment i no es va consolidar com a data d’inici de l’any dins el segle XVI. En el cas dels veïns del sud, aquesta consolidació no va arribar fins entrat el segle XVII.

Com deia al principi, i donades les actuals convencions vigents tot just fa quatre dies que hem canviat d’any, un fenomen que tot sovint és agafat amb una barreja d’eufòria i d’esperança, o com a mínim amb ganes de celebració i de festa. Tot i que pensant-ho fredament (i sense cap ganes d’amargar-li la jornada a ningú), són molts els que pensen, o els que pensem, que la diferència entre el 31 de desembre i l’1 de gener és exactament la mateixa que entre qualssevol  dos altres dies de l’any.

Aquest any, a més a més, les tradicionals voluntats d’introduir canvis d’any o de bons desitjos es veuen possiblement encara més incrementades per la idea, o almenys la voluntat, de deixar enrere l’any 2020. Al llarg d’aquest, la nostra economia s’ha vist molt sacsejada per l’arribada intermitent de turistes; hem perdut, degut a la Covid, a 84 persones, sent un dels països del món més colpejats proporcionalment en aquest sentit per la pandèmia; s’estan produint, en paral·lel, importants afectacions en la salut mental, l’estat anímic, en el desenvolupament normal de les nostres activitats i espais de lleure, ja siguin esportius, culturals, d’oci o els que a cadascú de nosaltres més ens divertia, ens omplia o ens permetia compartir bones estones abans de la pandèmia.

Així doncs, convencions al marge, donem la benvinguda a l’any 2021, i tot i que el 31 de desembre passat no va ser tan diferent a l’1 de gener, o d’avui, esperem que al llarg dels seus mesos millori la salut personal física, la psicològica, l’econòmica i la relacional de tots nosaltres.