Canviar la comunicació política

Fins i tot per als periodistes que hem de ser els narradors se’ns fa una muralla posar-li ingredients d’estil per fer-ho atractiu. Ja tornem a ser-hi, a una cita electoral. Les comunals són les eleccions més properes a la població i comencen les travesses, dins del sector periodístic però també del polític, d’aquelles cares que tornen a repetir-se, i d’aquells que seran sorpresa fins al final, no per guardar cap emoció, sinó perquè no tindran més remei que baixar el cap i figurar-hi. Això sí, com sempre es presentaran per guanyar i diran que seran la millor opció i trauran algun drap brut dels seus contrincants. I allà ens tens als narradors, fent relats de declaracions, de si aquest diu això i l’altre diu allò. I la gent s’avorreix. “Diuen que fa quatre anys i sembla que va ser l’altre dia. És que va ser l’altre dia. Eren uns altres comicis. És igual, sempre són els mateixos”. I ara, quan el màrqueting és qui vesteix de color aquell negre sobre blanc que molts cops és el mateix malgrat les sigles, comencen a idear formats de vídeos i de llibrets, i d’espectacles de presentació de llistes. Bufff... La comunicació política ha de canviar perquè aquest sentiment d’avorriment compartit entre la societat canviï. No es tracta de convertir els caps de llista en showmen o showgirls. Cal canviar la relació entre els polítics i la societat. Aquella lectura de faristol damunt l’escenari és caduca. Cal renovar-se. Senyors i senyores candidates, siguin originals i atrevits. No perverteixin més la política. Facin-la atractiva. Entenc que amb la cuina dels pactes preelectorals ja tinguin massa feina, però recordin que molts cops el bon gust està en la qualitat dels ingredients, en la senzillesa.