L'entretemps és un estat d'ànim i mitja temporada de Zara. El moment de canviar l'armari, una cosa tan pesada com els anuncis de l'OPA del Banco Bilbao Vizcaya al Sabadell i que et deixa amb uns ulls esbatanats com els de Paula Martí quan en l'anunci de Marcilla li obre la porta al Dani, que va a la recerca dels cafès perduts amb l'excusa d'accedir posteriorment a alguna cosa més.
Treure la roba d'hivern i desar la d'estiu acostuma a ser un procés tan llarg com la resolució del misteri del famós monument megalític de Stonehenge. Gaudeix de la fragància que desprenen les peces que van quedar tancades l'any passat en caixes o l’armari, no sense abans haver atribuït al Raid Antipolillas Lavanda la mateixa fermesa de les velles religions monoteistes.
És el moment de guardar la samarreta de Danza Invisible mentre que les espardenyes es resisteixen a ser substituïdes per les botes Panama Jack. Mentrestant, al carrer, la tardor és un avançament del Carnestoltes.
Perquè si vestir-se per sortir a l'espai exterior és una llauna, fer-ho aquests dies és una bogeria, perquè uns ho fan com si anessin a treballar a una base a l'Àrtic i altres es passegen en màniga curta i xancletes.
I per acabar-ho d'arreglar el maleït canvi d'hora, que tot ho destarota. Algun estudi diu que hi ha un augment moderat del risc d'infart agut de miocardi durant la setmana següent, o sigui, després que a les tres siguin les dues. Que a canvis en l'activitat simpàtica, augment de la freqüència cardíaca i la pressió arterial més alliberació de substàncies proinflamatòries.
El cert és que amb el canvi entrem al regne de Mordor amb el senyor Fosc Sàuron i que, l'únic positiu és que dormirem una hora més, que sempre pot donar molt de si. Friedrich August Kekulé, un químic orgànic alemany, va començar a somiar en àtoms i molècules que s’unien entre ells. En despertar, va comprovar que acabava de trobar la solució de l’estructura química del benzè. Al químic Dmitri Mendeléiev, un somni li va inspirar la taula periòdica dels elements. Leonardo da Vinci va pintar el somriure de La Gioconda en una hora, el mateix període de temps en què Hamlet va decidir entre ser i no ser.
No se sap quant va trigar Darwin en el seu treball sobre la ciència de l’evolució i en la redacció del llibre On the Origin of Species. Va afirmar que en la lluita per la supervivència no triomfa ni el més fort, ni el més intel·ligent, sinó aquell que millor s’adapta als canvis. El de la roba de temporada i el de l'hora
