Potser aquest espai és una mostra del que provoca la suma explosiva de caos i narcisisme. Ja sé que alguns dirien que no és suma, que en realitat és dir el mateix de dues maneres diferents. Perquè una persona narcisista és en si mateixa caòtica o, millor dit, gaudeix amb el caos. Però hi pot haver gent caòtica que no sigui narcisista. És clar que sí. El cas és que la suma dels dos factors reforça encara més l’hàbitat confortable en el qual viu qui és narcisista, un tret de la personalitat que, com tots, pot quedar-se en això si se n’és conscient i es treballa per mitigar els seus efectes o bé pot derivar en un trastorn de la personalitat que, alimentat per qui el té i el seu entorn, ens pot portar a ser captius de la manipulació que provoca. Si això s’extrapola a algú que té a les seves mans el destí del seu país i d’una part important del món... Imagineu-vos. Bé, no cal que us ho imagineu, només heu de contemplar –si podeu amb una certa pau– la situació en la qual ens trobem des de fa una setmana. I si a això se li suma encara una altra operació matemàtica simple, que no militar –Déu me’n guard–, un altre narcisista, doncs com per art de màgia tenim una manipulació al quadrat. Encara recordo quan qui per a mi sempre serà el ministre Martínez Benazet se li va acudir dir que Trump era un psicòpata. Psicòpata no sé, però narcisista de manual, sí. D’aquells que es poden posar com a exemple quan s’estudia Psicologia o Psiquiatria. I no, no he estudiat ni una cosa ni l’altra, però sí que en tinc algunes nocions i sí que he tractat amb persones diagnosticades de narcisisme. I creieu-me, a més d’aparentar tenir un ego pels núvols i de jurar i perjurar que mai tenen la culpa de res fan de la manipulació el seu modus vivendi i operandi.
