Cap d’Any i llibres

Llegia l’altre dia, ara que s’acaba aquest maleït any, un dels clàssics que solen aparèixer per aquestes dates. Em refereixo a un article sobre els millors llibres publicats aquest 2020.
Un servidor que, de pas sigui dit, no es casa mai amb ningú i resta totalment aliè de moltes coses, però no del tot indiferent, també ha volgut fer la seva petita llista de novetats editorials que enguany li han agradat més.
1. Començaré, com no podia ser d’altra manera, amb el que considero el millor llibre andorrà publicat al llarg d’aquest any. Es tracta de l’obra pòstuma del senyor Antoni Morell i Mora, el més cèlebre i celebrat, del més cèlebre dels nostres escriptors.
De la governança d’un país –que du el subtítol de Carta sense resposta a Antoni Fiter i Rossell– és l’excelsa culminació del pensament humanista “morellà” (permetin-me la invenció de la paraula).
Aquest llibre, publicat per Anem editors, malgrat portar data del desembre del 2019 (jo mateix el vaig tenir a les meves mans quan ja estava enllestit abans de Nadal) no va  veure la llum fins després de la mort del seu autor. Coses estrambòtiques, d’aquelles que passen tot sovint... i que no haurien de passar mai.
2. El filòleg i escriptor, senyor Màrius Serra, amb la seva perfecta transliteració del Tirant lo Blanc (la més important de totes les novel·les escrites en llengua catalana), ha fet un llibre d’obligada referència, i que de ben segur ajudarà a acostar aquest clàssic a molta gent que se sentia obstaculitzada pel seu català antic del segle XV. No es tracta en absolut de suplantar l’original de Joanot Martorell sinó d’apropar-lo al nostre temps. Sens cap mena de dubte, un dels grans encerts de Proa Editorial.
3. Una altra agradabilíssima sorpresa d’aquest any ha estat la publicació de Pickwick, de Charles Dickens, per part del segell editorial Univers del grup Enciclopèdia Catalana. Tornar a publicar la que m’atreviria dir que és la millor traducció de Dickens al català, feta pel senyor Josep Carner entre el mes de desembre de 1928 i el final de setembre de 1930, i que sortiria publicada l’any 1931, no tindria gaire importància (recordem que ja l’havia reeditat l’Editorial Proa als anys 1970 i 1995), si no fos pel fet que és l’única edició bilingüe existent, català-anglès, i que recull 44 de les il·lustracions originals que van acompanyar els fascicles.
4. Pel que fa a la llengua castellana, aquest any em quedo amb la traducció de les Tristia d’Ovidi que apareixen en una altra edició bilingüe, llatí-castellà, a càrrec del catedràtic de filologia llatina, el senyor Antonio Ramírez de Verger, a l’Editorial Cátedra. Sota el nom Tristezas de un exiliado, podem observar de primera mà la desesperació de l’exili injust que va patir el gran poeta, allunyat de la seva estimada Roma i en un entorn bàrbar.
5. Com a millor llibre infantil voldria  destacar, i molt, Cançó de Nadal de l’Editorial Barcanova. En aquesta nova edició queda absolutament demostrat que és possible fer un llibre d’altíssima qualitat material i gràfica a un preu més que raonable. I estic segur que ajudarà els infants a estimar encara més els llibres.
Quant a l’obra en si mateixa no calen comentaris. L’adaptació que fa la senyora Lourdes Íñiguez és absolutament adient i els magnífics dibuixos amb què ve il·lustrat, per part del senyor Óscar T. Pérez, deixaran bocabadada qualsevol persona que els miri amb ulls d’infant. En resum, aquest llibre torna a donar vida a un Nadal, que recordem-ho tots, va inventar aquest simpàtic anglès anomenat Charles Dickens.
Per acabar, deixin-me vostès que faci el meu petit homenatge a dos intel·lectuals avançats al seu temps i que ja han passat a formar part en majúscules del panteó més alt de la nostra ànima andorrana. Em refereixo als senyors Antoni Morell i Òscar Ribas, que ja no ens podran seguir il·lustrant amb la seva lletra, i ens deixen així una mica més sols, una mica més tristos i una mica més orfes...
Gràcies per llegir-me, i que tinguin tots vostès una bona entrada d’any!