“S’encomana al Govern i als grups parlamentaris l’elaboració d’una llei de transparència que garanteixi el dret d’accés dels ciutadans a la informació pública definint, per una banda, la informació que ha de ser pública i creant un entorn de consulta per part dels ciutadans per l’altra.” Aquesta és una de les resolucions que el Consell General va aprovar en el debat d’orientació política que es va fer l’octubre del 2015. Repeteixo, l’octubre del 2015. Algú de vosaltres ha vist que s’hagi votat una llei de transparència a la cambra legislativa? Doncs naturalment que no. I això és així perquè no hi ha voluntat política per tirar-la endavant. L’eclosió dels casos de l’exconsellera Meritxell Mateu i de l’exministre Jordi Alcobé i la polèmica sobre l’antiga feina d’arquitecte del cap de Govern van fer obrir un debat sobre aspectes com els conflictes d’interès, les incompatibilitats, el bon govern i la transparència. Tots els partits van coincidir que calia una regulació, però, òbviament, tots sense excepció han fet l’andorrà. Parole, parole, parole. Foc d’encenalls i tal dia farà un any. El mateix president del grup demòcrata declarava dilluns al BonDia que els grups no han fet cap reunió per avançar en l’esborrany d’una llei de transparència que tenen a les mans des del mes de juny passat. Aviat farà un any i no s’han dignat a reunir-se, com tampoc s’han dignat a complir una resolució que ells mateixos van aprovar. És evident que per als nostres polítics no és prioritari garantir als ciutadans el dret d’accés a la informació pública. Certament, molt trist.
