Si ja van tremolar els fonaments de la basílica de Sant Pere aquell llunyà 2013 amb la renúncia de Benet XVI com a Papa, decisió poc freqüent en la història –feia 598 anys que no passava–, no vull ni pensar en la magnitud del moviment sísmic que s’haurà fet notar a tota la Sancta Sedes amb l’escàndol del bisbe de Solsona i la seva renúncia com a bisbe no per fatiga i edat avançada com Benet XVI, sinó “por el amor de una mujer”, com la cançó de Julio Iglesias, decisió que, evidentment, no contempla el Codi de Dret Canònic. Potser tenia raó Aristòtil quan deia que com més ens inclina la natura als plaers, més propensos som a la llicència que a la decència...
Però sense semblar pudibund i deixant de banda qualsevol anàlisi d’aquesta dissortada decisió episcopal de Xavier Novell, que no fa sinó enfortir, després dels segles, la vigència de la celebèrrima frase de Juli Cèsar quan diu que “la dona del Cèsar no només ho ha de ser, sinó també semblar-ho”, ens faríem creus (i mai millor dit!) de veure el que passava amb alguns preveres a l’Andorra del segle XIV.
Gràcies a les visites pastorals, el 1313 (any no apte pels que pateixen triscaidecafòbia), en els capitula contra clericos trobem dos capellans a Andorra que estan casats des de feia una trentena d’anys. Un és el rector de la Massana, que tenia com a concubina una dona casada anomenada Ramona i amb la qual havia tingut cinc o sis fills. I per si era poc, la seva filla i el seu gendre vivien amb ell. Un cas semblant era el del rector d’Ordino, que no tenia una concubina sinó dues. I amb una d’elles havia tingut fills. I com si d’un serial sud-americà es tractés, una filla del rector d’Ordino, anomenada Maria, mantenia relacions amb el diaca de la mateixa parròquia, Berenguer Joan. Déu n’hi do amb la cúria de les Valls del Nord! El rector de Canillo vivia amb una tal Berenguera amb la qual havia tingut quatre fills, i el de Sant Julià, amb una tal Guillema, mare dels seus dos fills. I per si voleu més morbo, alguns dels escolanets que ajudaven a missa eren fills dels capellans.
Podríem seguir així en les successives visites pastorals que, deixant de banda les visitatio rerum i les visitatio hominum, prou feina tenia el bisbe en posar ordre a la seva diòcesi. En aquella època Tele 5 hauria tingut tema de safareig per anys! I encara us sembla un escàndol el que ha fet el bisbe de Solsona canviant el bàcul per l’òscul!? Als capellans del segle XIV els feien pagar entre 15 i 20 sous com a penalització pel seu comportament inapropiat. Quant hauria de pagar Xavier Novell al segle XXI?
Com a enginyer tècnic Agrícola hauria de conèixer la tercera llei de Newton: a tota acció correspon una reacció igual en magnitud, però de sentit contrari. No ens queixem després. Gabrielle d’Annunzio ho tenia ben clar: “Tot home alimenta un somni secret, que no és la bondat ni l’amor, sinó un desenfrenat desig de plaer i egoisme”.